Pascual Pérez Gascón
  |
||
|---|---|---|
 Portal Barroc de la catedral de València, on Pascual Pérez Gascón exercí d'organista durant 34 anys. |
||
| Estil: | Romanticisme clàssic | |
| Naixença: | 1802 València |
|
| Defunció: | 27 de juny1864 València |
|
| Nacionalitat: |  País Valencià |
|
| Activitat principal: | Pedagog | |
| Altres activitats: | Compositor i organista | |
| Anys d'activitat: | 52 anys | |
Pascual Pérez Gascón (València, 1802 - 1864) fou un pedagog, organista i compositor del País Valencià.
Orfe de pare i mare en la seua més tendra edat, va ser acollit pels seus oncles que es van encarregar de la seua educació. Un d'ells, D. Sebastián Perez, afamado tenor de la capella real, que a conseqüència de la invasió francesa s'havia agregat a la Metropolitana valenciana, va ser el qual li va ensenyar els primers rudiments musicals, fins a posar-li a l'altura de poder ocupar el paper de primer tiple.
Als deu anys va entrar de xiquet de cor a la catedral valenciana, estudià harmonia amb Josep Pons i composició musical i orgue amb Francisco Cabo. El 1820 fou nomenat organista de la parròquia valenciana de Sant Tomàs i, el 1827, va obtenir la plaça de mestre de capella de Villena (província d'Alacant).
Tres anys després va presentar la renuncia per exercir el càrrec d'organista primer de la catedral de València, plaça que va ocupar des de 1830 fins la seva mort. Al març de 1845 va rebre la felicitació pública de Franz Liszt --que estava actuant a València—després d'escoltar-lo a la catedral i comprovar la seva facilitat per a la improvisació; gaudia de varietat en l'ús del registre, i obtenia sempre combinacions innovadores.
La seva major aportació a la música valenciana i espanyola van ser les seves innovacions pedagògiques, centrades en la seva primerenca adopció del sistema Bocquillon-Wilhem —en què s'unien l'aprenentatge del solfeig amb la practica del cant—, i la síntesi personal que va realitzar a posteriori. Tot això ho va desenvolupar en l'àmbit de la Societat Econòmica d'Amics del País Valencià, on era l'encarregat de l'activitat musical des de 1845, i com a professor de música al col·legi reial de San Pablo de València.
A finals de 1850 es va crear l'Escola Popular de Música i en fou nomenat director. El seu sistema s'estengué a l'Escola Normal de València el 1859 i després a la de Saragossa; en ambdues s'utilitzà el seu Mètode de solfeig i principis de cant, escrit el 1857, que va contribuir de forma decisiva a la creació, el 1879, del Conservatori de València, també sota els auspicis de la Societat Econòmica d'Amics del País Valencià.
Entre els seus alumnes directes hi ha rellevants compositors com Enrique Codina, José María Úbeda Montés, Eduardo Jiménez i Salvador Giner i Vidal. La seva producció compositiva es va centrar en la musica religiosa, gènere en què va obtenir un gran prestigi. Se li coneixen escasses obres per a orgue, però les seves peces corals són abundants.
Va ésser un dels últims compositors que va mantenir les tradicions de la polifonia religiosa, encara que també s'hi poden trobar influències de l'italianisme.
Obres [modifica]
- Principios del solfeo y canto para uso de los alumnos del Colegio Real de S. Pablo; València (1848)
- Método de solfeo y principios de canto aplicables en las escuelas y colegios; València (1857)
- Memoria sobre la importancia del pueblo en la música vocal; (1857)
- Método de armonia; València (1866)
- Una de sus composiciones musicales más importantes es Te Deum
Bibliografia [modifica]
- Article de Vicent Galbis López en la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Tom X, pàgs. 128-129 d'Edicions 62
ISBN 84-297-5329-X
- CODINA, Enrique, Biografía de Pascual Perez y Gascon, Diario Mercantil de Valencia, 16 de julio de 1864
