Pascweten

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pascweten o Pasquitan (nascut vers 800 - mort el 877), fou comte de Vannes, Nantes i pretendent al tron de Bretanya al segle IX.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'un cert Ridoredh segons une genealogia tardana establerta a Saint-Aubin d'Angers al segle XI,[1] Pascweten fou un dels pretendents que es van disputar el tron de Bretanya a la mort de Salomó I de Bretanya del que era el gendre pel seu matrimoni amb la princesa Prostlon. Comte de Vannes el 865, fou després comte Nantes vers 870.

El 874, va conspirar amb el comte de Rennes, Gurwant, per assassinar al rei.[2] L'aliança però no va durar més que el temps de fer callar les reivindicacions d'altres pretedents, especialment el comte de Goëlo i el vescomte de Léon.[3] El 875 va atacar Rennes, la residència principale de Gurwant però va fracassar tot i que sembla que gaudia d'una important superioritat numèrica.

Va fer una nova temptativa el 876, esperant aprofitar la malaltia de Gurwant, però fou un altre fracàs. Va morir a finals del 876 o, més probablement, a l'inici del 877, enverinat o assassinat pels seus aliats normands. El seu germà Alan I va heretar els comtats de Vannes i de Nantes i més tard va esdevenir rei després de la batalla de Questembert.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Généalogie de Saint Aubin d'Angers
  2. Annals de Saint Bertin, 874 Carles havia rebut en aquest temps notícies vagues sobre Salomó anunciant tant que estava malalt com que estava mort. A Compiègne finalmnent va tenir notícia certa de la mort del bretó. Perseguit pels principals caps bretons Paswethen, Gurwand i Wigon fill de Rivelen, així com per francs als que havia causat grans danys, i veient al seu fill Wigon captiu i empresonat, va fugir i es va retirar a Paculière on es va refugiar en un petit monestir per escapar de la persecució i fou traït pels seus i com que no havia de patir cap mal dels bretons fopu lliurat a alguns francs entre els quals Fulcoald. Se li van cremar els ulls i l'endemà fou trobat mort en compensació d'haver matat sobre un altell i invocant el nom de Déu, a Erispoe, que per escapar a la seva persecució s'havia refugiat en una església
  3. Segons dues actes, números 236 i 243 de l'estiu del 875 del Cartulari de Redon « Regnante Pascueten et Worwant Britanniam »

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Noël-Yves Tonnerre, Naissance de la Bretagne. Géographie historique et structures sociales de la Bretagne méridionale (Nantais et Vannetais) de la fin du siecle VIIIe à la fin du siecle XIIe , Presses de l'Université d'Angers, Angers, 1994, ISBN 978-2-903075-58-3
  • André Chédeville & Hubert Guillotel, La Bretagne des saints et des rois, siecles Ve - Xe, Éditions Ouest France, (1984) (ISBN 2858826137)
  • Arthur de La Borderie, Histoire de Bretagne: Tome deuxième Gurwant et Pascweten 874-877 pàgs. 318-322. Reedició Joseph Floch Imprimeur Éditeur a Mayenne (1975).