Pasqual Bailón

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Pasqual Bailón

St. Pasqual Bailón (s. XVII)
religiós; Serafí de l'Eucaristia
Nom secular Pascual Baylón Yubero
Naixement 16 de maig de 1540
Torrehermosa (Saragossa)
Defunció 17 de maig de 1592
Vila-real
Enterrament Basílica de Sant Pasqual (Vila-real) (restes cremades el 1936)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 29 d'octubre de 1618, Roma per Pau V
Canonització 16 d'octubre de 1690, Roma per Alexandre VIII
Lloc de pelegrinatge Vila-real; Orito (Montfort): ermita i cova de Sant Pasqual
Festivitat 17 de maig
Orde Franciscans descalços (alcantarins)
Iconografia hàbit franciscà; adorant la visió del Santíssim Sagrament; amb un ostensori portat per àngels al costat; gaiata de pastor
Patronatge associacions i congressos eucarístics (per Lleó XIII); cuiners; Vila-real, Torrehermosa, Orito, diòcesi de Sogorb-Castelló

Pasqual Baylón Yubero (Torrehermosa, província de Saragossa, 16 de maig de 1540 - Vila-real, 17 de maig de 1592) fou un frare franciscà descalç, germà llec. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Torrehermosa el dia de Pasqua de Pentecosta, per la qual cosa fou batejat amb el nom de Pasqual. Fins als vint anys romangué a la casa dels pares, on portava les ovelles a pasturar, mentre aprenia a llegir i a escriure amb devocionaris.

Als vint anys abandonà la casa paterna i ingressà al convent franciscà de Nostra Senyora de Loreto (a l'Orito, Montfort, Vinalopó Mitjà) famós per la senzillesa dels religiosos que l'habitaven. Vestí els hàbits a la ciutat d’Elx i professà a l'Orito el 2 de febrer de 1565. Amb una personalitat ascètica i mística, desenvolupà la seua fe en l'Eucaristia a través de la caritat fraterna.

Després d'una vida durant la que cultivà el seu esperit amb l'oració, l'escriptura i realitzant els més modests treballs de llec en diversos convents valencians, morí al convent alcanterí del Roser a Vila-real el 17 de maig de 1592, també Pasqua de Pentecosta.

Patronatge[modifica | modifica el codi]

Fou beatificat pel papa Pau V el 19 d'octubre de 1618 i canonitzat per Alexandre VIII el 16 d'octubre de 1690. Patró de totes les associacions i congressos eucarístics pel papa Lleó XIII el 28 de novembre de 1897. Fou declarat Patró de la Diòcesi de Sogorb-Castelló pel papa Joan XXIII el 12 de maig de 1961. Patró de Vila-real, Torrehermosa i la pedania d’Orito, a Montfort (Vinalopó Mitjà), entre altres localitats. Sant titular de molts temples, parròquies i monestirs pel món, com ara el que hi ha al carrer del Doctor Moliner de la ciutat de València i al Trastevere de Roma.

El rei Carles II establí el Reial Patronatge sobre la Capella de Vila-real on reposaven les seues restes el 1681. La basílica de Sant Pasqual de Vila-real, joia del barroc valencià, fou cremat el 1936. Després se’n féu un de nou. El 17 de maig de 1992, 4t centenari de la seua mort, Joan Carles I reinaugurà la Reial Capella i presidí el trasllat de les restes del sant al seu nou sepulcre, obra de l'escultor Vicent Llorens Poy.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pasqual Bailón Modifica l'enllaç a Wikidata