Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán
Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (Atzeneta del Maestrat, 1822 - València, 1893) fou un escriptor i polític valencià, ennoblit com a Baró de Cortes de Pallars el 1858 i de Roaia el 1865, així com senyor del Castell de Xirell. Era casat amb la germana del marquès de Mirasol. Era membre del Partit Moderat després del cop d'estat de Leopoldo O'Donnell el 1856 fou nomenhat diputat provincial pel districte de Torrent (Horta Oest). Posteriorment fou diputat provincial per Montcada (Horta Nord) el 1858 i 1860 i diputat a Corts Espanyoles el 1857-1858, 1858-1863, 1863-1864, 1864-1865 i 1866-1867. El 1867 fou nomenat senador vitalici, però va cessar amb la Revolució de 1868.
Aleshores marxà a París, on es va posar al servei del fill d'Isabel II, el futur Alfons XII. Quan aquest fou nomenat rei, el va nomenar director de la Gaceta de Madrid i administrador de la Impremta Nacional, alhora que militava al Partit Conservador en la fracció dirigida per Francisco Romero Robledo. Fou nomenat president de Lo Rat Penat el 1887-1889 i el 1891-1893, i va idear la batalla de flors de la fira de juliol. El seu fill, Carles Frígola i Pallavicino, fou periodista i polític.
Obres [modifica]
- Julianito (1875)
- Recuerdos de caza (1876)
Referències [modifica]
| Precedit per: Ciril Amorós |
President de Lo Rat Penat 1887–- 1889 |
Succeït per: Lluís Cebrián |
| Precedit per: Lluís Cebrián |
President de Lo Rat Penat 1891–- 1893 |
Succeït per: Honorat Berga |
