Passacaglia

Partitura de la passacaglia en do menor de Bach

	Johann Sebastian Bach - Suite en do menor BWV 582 Passacaglia en do menor, cinquè moviment de la suite de Bach
Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

La Passacaglia (a vegades també es troba en francès Passacaille) és una dansa, sembla que d'origen hispànic, en compàs ternari. El seu nom deriva dels mots castellans pasar i calle, evoca els músics ambulants que, vers la fi del segle XVI tocaven en les cercaviles (en castellà pasacalles), pels carrers de les poblacions. Eren petites marxes que, per evitar la monotonia, s'anaven variant a cada repetició. Al segle XVII, el Passacaglia fou, a França, una dansa de cort molt considerada, que apareixia, com la Xacona, al finale de les Òperes-Ballet. En la música instrumental, no està integrada a la Suite i s'allunyà ràpidament del seu origen coreogràfic.

Escrita per a clavecí o per a orgue, habitualment en 3 temps, està construïda, com la xacona, sobre un tema curt repetit tantes vegades com cal per a servir de pretext a una sèrie de variacions. Aquestes dues formes instrumentals són gairebé idèntiques: en el Passacaglia, però, el tema pot passar a una de les parts superiors (perdent-se de vegades en la trama complexa de l'escriptura contrapuntística), mentre que a la xacona en principi roman en el baix (baix obstinat). Però massa obres escapen a aquesta distinció (cf. xacones d'Handel) perquè sigui possible de fer-ne una regla estricta.

Mattheson precisa que la xacona és més lenta que el passacaglia, però D'Alembert indica el contrari! Els italians foren els primers, des del començament del segle XVII, a compondre passacaglia instrumentals amb variacions, seguits ben aviat pels espanyols, els francesos i els alemanys, que van estendre considerablement la forma fins a fer-ne aquest monument de la música que és el gran Passacaglia en do menor de Bach.

En els segles XIX i XX es troben encara alguns bells exemples de Passacaglia.

Discografia

• François Couperin, Passacaglia (Recital Andrés Segovia)
• François Couperin, Pièces de clavecin (ordre 8)
• Johann Sebastian Bach, Passacaglia (i fuga) en do menor (de molt, elmés alt model del gènere).
• Johannes Brahms, Simfonia núm. 4 (final)
• Arnold Schönberg, Pierrot Lunaire (núm. 8 Nuit)
• Maurice Ravel, Trio,
• Maurice Ravel, Xacones i Passacaglies per a orgue (N. Pierront).

Bibliografia

• Edicions 62 Diccionario de la Música, pàg. 154 de Roland de Candé (ISBN 84-297-1947-4)