Passatge de Drake

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Passatge Drake
Projecció ortogràfica hemisfèrica centrada en el Passatge Drake
El Passatge de Drake mostrant els punts de frontera marítima A, B, C, D, E i F acordats al Tractat de Pau i Amistat de 1984 entre Xile i Argentina

El Passatge de Drake, o Pas Drake o Mar de Hoces és el tram de mar que separa Amèrica del Sud de l'Antàrtida, entre el Cap d'Hornos (Xile) i les Illes Shetland del Sud (Antàrtida). Comunica l'Oceà Pacífic a l'oest amb el Mar del Scotia a l'est. La seva amplada és d'uns 800 km. Les seves aigües són de les més tempestuoses del món.

Nom[modifica | modifica el codi]

La cartografia oficial xilena el denomina Paso Drake i l'argentina, Pasaje de Drake. El 2006 va ser presentat un projecte en el Congrés Argentí, patrocinat per la legislatura de la província de Santa Cruz per rebatejar-lo a Mar de Piedra Buena, fonamentat en la intenció d'honorar a Luis Piedra Buena i retirar de la cartografia oficial argentina el nom d'un corsari anglès.[1]

Existeix una altra denominació espanyola, Mar de Hoces, que està referida al nom del seu descobridor espanyol.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Va ser descobert pel marí espanyol Francisco de Hoces el 1525, quan el seu vaixell, el San Lesmes, que formava part d'un comboi que tractava de creuar l'estret de Magallanes, va ser arrossegat per un fort temporal cap als 55º sud, veient-se obligat a arribar a l'Oceà Pacífic vorejant el cap d'Hornos, mai abans avistat per cap europeu.

El primer viatge a través del pas que va ser documentat va ser el del vaixell Eendracht, comandat per Willem Schouten en 1616. Posteriorment, arran del viatge del pirata anglès Sir Francis Drake, els cronistes anglosaxons van imposar majoritàriament el nom de Drake Passage, d'on s'ha elaborat la toponímia internacional. El pas és l'encreuament més curt existent entre l'Antàrtida i la resta de les terres emergides del planeta. El límit entre l'Atlàntic i el Pacífic és considerat, de vegades, com una línia entre el cap d'Hornos i les Illes Shetland del Sud. També s'assenyala com a límit natural entre ambdós oceans la corba formada per les Antilles del Sud, o Arc de Scotia, que penetra cap a l'est. Encara que el límit convencional més utilitzat és el meridià del cap d'Hornos, fins a tocar el paral·lel 60º Sud, on comença el Oceà Glacial Antàrtic.

El pas és mar obert, excepte per les petites Illes Diego Ramírez a uns 100 km al sud-oest del cap d'Hornos. No hi ha cap massa de terra significativa al voltant del món a la latitud del Pas Drake, cosa que permet el lliure desplaçament del corrent circumpolar antàrtic que porta un enorme volum d'aigua (al voltant de 600 vegades el flux del Amazones) a través del pas i al voltant de l'Antàrtida.

Les aigües del pas són famoses per ser força tempestuoses, amb ones de més de 10 metres molt freqüents. Localitzat entre els 56 i (aproximadament) 60 graus de latitud sud, el pas és indubtablement la causa del refrany mariner: "Sota dels 40 graus, no hi ha llei. Sota dels 50 graus, no hi ha Déu".

És una bona zona per a l'albirament de balenes, dofins i aus marines, com el petrell gegant, d'altres petrells, albatros i pingüins.

D'acord amb estudis químics de dents de peixos trobades en roques sedimentàries oceàniques, el Pas Drake estava tancat fins fa uns 41 milions d'anys.[2] Abans que el pas s'obrís, l'Atlàntic i el Pacífic estaven completament separats i l'Antàrtida no tenia capa de gel. En unir-se els oceans, el corrent circumpolar antàrtic va començar a fluir, refredant significativament l'Antàrtida.

Malgrat ser el principal nexe d'unió entre el Pacífic i l'Atlàntic, pel desglaç produït als últims anys al Pol Nord, s'especula que apareixerà una via molt més segura i en molts casos més ràpida, el Pas del Nord-oest.[3]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 58° 34′ 49″ S, 62° 54′ 34″ O / 58.58028°S,62.90944°O / -58.58028; -62.90944