El pastís basc és un pastís de la cuina basca feta d'una massa densa feta amb mantega, farina, ametlla pulveritzada i sucre; i farcida de fruita o de crema amb ametlla pulveritzada (a França, sobretot si la massa base que utilitcen és una pasta brisa ja comprada, i que per tant no la conté) o amb ratlladures de pell de cítrics (al sud). De vegades té una forma tallada i enganxada al mig de el pastís, amb la mateixa pasta, que pot ser simplement un cercle però que sol ser una creu basca.
Es pot situar el seu origen al segle XVIII, a la localitat de Kanbo, a Lapurdi, però en aquella època encara no existia la versió amb crema, que no va aparéixer fins al segle XIX. Com el tortell català, es tracta d'un pastís tradicionalment "de diumenge" que es fèia els festius als caserius bascos.
Al País Basc sud el més habitual és el de crema, i l'alternativa és la fruita (albercoc fres o sec, pruna, mora, cirera, etc.) mentre que a la nord típicament és la melmelada de cireres, i pot haver o no també cireres senceres a l'interior. La crema pot estar aromatitzada amb vainilla, però al sud no és obligatòria i potser que a més contingui canyella.