Paté

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Assortit de patés

El paté és una preparació cuita a base de diferents productes d'origen càrnic que sol prendre's acompanyat de pa, en el qual es pot untar o posar un tros a sobre, sense xafar-lo ni estendre'l. N'hi ha que són fets de fetge d'ànec o d'altres animals, d'altres es fan amb caps d'alguns animals, com la vedella o el porc, amb llengua, amb carn del muscle, cansalada, diferents vísceres, sang o amb barreja de diversos d'aquests ingredients. Cada tipus d'ingredient pot estar trinxat o tallat en trossos de diferents mides. Al contrari que els embotits, els patés no s'introdueixen en budells ni membranes sinó que es fan en un motllo o terrina que després es cobreix d'oli o greix animal per a garantir la conservació.

Actualment n'hi ha versions industrials que en realitat són purés de base de greix i productes làctics deshidratats, o bé amb puré de patata o papada de porc, aromatitzats amb trossos trinxats de pernil, fetge o carn de porc, de salmó, de tonyina, etc. que poden estar aromatitzats amb aliments diferents, com olis, formatges i herbes aromàtiques. Se solen emprar per a fer torradetes, canapès o entrepans.

Origen[modifica | modifica el codi]

El nom paté ve del francès pâté, que per alguns fa referència a que a l'Edat Mitjana -i encara avui, si considerem el "sentit estricte"[1] del mot- a una massa (en francès, pâte) feta amb farina que cobria la preparació,[1] similar a una pasta quebrada o de panada. Per a d'altres, el mot occità pastís i el català panada vénen del llatí pasticium, que vol dir barreja.[1] Als receptaris catalans medievals hi ha patés de tota mena: carn, peix, etc.[1] A Occitània els pastissos o patés són encara molt típics i habituals. Una altra manera molt típica d'envoltar els patés, tant a Occitània com a Catalunya, és fer-ho amb una mantellina o tel de porc.[1]

A França es parla de vegades de terrines per referir-se als patés no envoltats de pa, i els envoltats es diuen en croute, en crosta, com les carns i altres preparacions que s'envoltin amb pastes fullades o quebrades. El mot francès terrina significa cassola.[1] Les cassoles de terrissa rodones es fan servir encara a Catalunya per a fer patés,[1] encara que a França ara se'n facin servir de rectangulars,[1] de proporcions no molt diferents als motllos de plum cake.

A Catalunya (la Cerdanya, la Garrotxa, Catalunya Nord, etc.) es fan patés igual que els patés de campanha occitans, però canviant les herbes per all i julivert, i es diuen pans de fetge.[1]

Paté de sardines[modifica | modifica el codi]

A Portugal una preparació popular molt coneguda és l'anomenat paté de sardines, que es realitza passant per la batedora (o al morter) unes sardines en escabetx. Avui en dia també en trobem als supermercats, tant en la seva versió amb sardina com una altra amb tonyina. Se sol menjar amb pa a l'aperitiu.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paté
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 La cuina del país dels càtars: cultura i plats d'Occitània, pàgs. 324-325. Jaume Fàbrega. Ed. Cossetània.