Patent de cors
Una patent de cors (del llatí cursus, «carrera») era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutats-estat pel qual el beneficiari (el corsari) obtenia llicència de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics d'aquells. D'aquesta manera el beneficiari esdevenia part de la marina de guerra de l'estat que l'atorgava.
Les patents de cors foren molt utilitzades durant l'edat mitjana i l'edat moderna quan els estats no podien mantenir marines pròpies o no prou grans.
França i Anglaterra les van utilitzar àmpliament, mentre que Espanya en va fer ús molt tardanament i en poques ocasions. També van ser utilitzades per les nacions americanes durant les guerres d'Independència. Es van abolir el 1856 en el Tractat de París, que va posar fi a la guerra de Crimea.
Taula de continguts |
Drets d'una patent de cors [modifica]
Per al propietari [modifica]
- Poder utilitzar els ancoratges i ports de la nació que l’atorgava.
- Tenir accés a les vitualles i subministraments d'una forma igual o similar al que disposaven les naus regulars de la marina del país en qüestió.
- Poder-la mostrar a l'exèrcit enemic, en cas de ser capturat, i sol·licitar ser tractat com a presoner de guerra, en lloc de com a pirata.
- Ascendir al grau de corsari i sentir-se membre de la marina real.
- Mostrar-la com a reclam per al reclutament de la tripulació.
Per a la nació o ciutat [modifica]
- Poder controlar de certa manera el propietari. Tant és així que Lluís XIV i altres monarques francesos exigien fortes fiances per evitar que els armadors obliguessin els seus oficials a realitzar accions impròpies per a un membre de la marina nacional.
- Disposar d'una armada sense necessitat d'invertir en la construcció de vaixells, reclutament de tripulació, armament, etc.
- Tenir dret a part dels beneficis obtinguts.
- Poder al·legar que les accions realitzades contra països contra els quals no s'estava en guerra, però als quals hom volia molestar, eren obra de pirates aliens a la seva voluntat.
