Patents reials

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les Patents reials (en italià: Regie patenti) eren documents oficials, lleis o decrets, emesos pel monarca en carta oberta, per tal de permetre el sorgiment de projectes a gran escala relacionats amb les àrees d'especial importància per a l'Estat.

L'oposat a una patent (que prové del llatí litterae patents) era una carta closa (en llatí: litterae clausae); aquestes eren de naturalesa personal i segellada, de manera tal que solament el destinatari podia llegir-ne el contingut.

Exemples[modifica]

En són exemple les patents reials de 13 de juliol de 1814, de fundació dels Carabinieri,;[1] i les emeses amb data de 21 de setembre 1828, que prohibien la caça de la cabra dels Alps al territori del Regne de Sardenya (Piemont-Sardenya), amb què es donava una primera protecció al territori que més tard esdevingué Parc Nacional del Gran Paradiso; contribuïren a salvar de l'extinció la cabra salvatge alpina.[2]

Referències[modifica]

  1. «Le origini: ecco tutto quello che dicevano le regie patenti» (en italià). sito ufficiale dei carabinieri. [Consulta: 1r desembre 2014].
  2. Stagnoli, 1971, p. 18.

Bibliografia[modifica]

  • Stagnoli, G. L.. Parco nazionale del Gran Paradiso (en italià), 1971. 

Vegeu també[modifica]