Patriarca Pavle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Patriarca Pavle

El patriarca Pavle (en serbi: Павле), nascut Gojko Stojčević (en serbi: Гојко Стојчевић), (Kucanci, 11 de setembre 1914 - Belgrad, Sèrbia 15 de novembre de 2009) fou un eclesiàstic serbi, investit Arquebisbe de Peć, Metropolità de Belgrad-Karlovtzi i Patriarca de Sèrbia, primat de l'Església Ortodoxa Sèrbia entre 1990 i a la seva mort el 2009.

En el moment de la sva mort, era un dels patriarques més ancians de l'Església Ortodoxa. A causa de la mala salut, va passar els seus últims anys a l'Acadèmia Mèdica Militar de Belgrad, mentre que les seves funcions van ser portades a terme pel metropolità Radovic Amfilohije.

Infantesa i primers estudis[modifica | modifica el codi]

Va perdre els seus pares quan era un infant, i va ser criat per una tia. Després d'acabar l'escola primària, Pavle es va graduar en un institut de Belgrad i després va estudiar al seminari de Sarajevo. Durant la Segona Guerra Mundial es va refugiar al monestir de la Santíssima Trinitat d'Ovcar, i més tard es va traslladar a Belgrad. Després de la guerra, va treballar a Belgrad, en el ram de la construcció, però a causa de la seva mala salut va entrar al monestir de Blagovestenje a Ovcar el 1946. El seu nom es va convertir en el monestir en Pavle (Pau).

Es va ordenar com a diaca a Blagovestenje, i més tard va viure al monestir de Raca entre 1949 i 1955. El 1954, Pavle va ser ordenat monjo. El mateix any va ser ordenat protosincellus, i el 1957, arximandrita.

Entre 1955 i el 1957 Pavle va fer estudis de postgrau a Atenes. Després de tornar de Grècia, va ser elegit bisbe de Ras i Prizren (que inclou Kosovo el 1957, càrrec que va ocupar durant 33 anys abans de ser elegit patriarca. A Kosovo, va ser agredit el 1989 per joves albanesos, i fou hospitalitzat tres mesos.[1]

Després dels 33 anys que va passar Kosovo, Pavle va ser elegit patriarca de Sèrbia el 1990. Va ser consagrat patriarca a la catedral de Sant Miquel a Belgrad el desembre del 1990, va ser confirmat en el patriarcat al monestir de Pec, l'antiga seu de l'Església sèrbia, el maig del 1994. Quan Slobodan Milošević va arribar al poder les relacions del govern amb l'Església eren bones, però es van deteriorar a poc a poc a causa de la guerra.

La guerra als Balcans[modifica | modifica el codi]

Durant el conflicte, el patriarca de l'Església sèrbia va donar suport als líders dels serbis de Bòsnia i de la Krajina. Una famosa fotografia d'aquesta època mostra Radovan Karadzic besant la mà de Pavle. Tenia connexions amb la família Karic i va celebrar nombroses reunions amb Milošević i Mira Markovic, però també els líders de l'oposició.

El 1997 va prendre part en la lluita contra la massiva protesta al govern a Belgrad. El 27 de gener va instar els manifestants a trencar el cordó policial al carrera Kolarceva. Aquesta va ser la primera vegada que Pavle es va enfrontar obertament al govern de Milošević. Tot i que els anys següents es va acostar a l'oposició, encara el 1999 va felicitar Milošević amb motiu del Dia de la República. Pavle i va dir que havia estat mal interpretat. Després d'això les relacions entre Pavle i Milošević van caure sota mínims.

Després del canvi de poder a Sèrbia, Pavle va seguir cooperant amb el govern, i va ser un convidat habitual en diversos actes polítics. Pavle va estar nomenat per alguns com el sant del senderisme, basat en el seu estil de vida senzill i la humilitat personal

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Obituaris del diari AVUI pag. 46, del 29- 11-2009
  1. (castellà) Orbituario: Patriarca Pavle, jefe de la Iglesia ortodoxa serbia, El País, 16 de novembre de 2009 (accés 09-12-09)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patriarca Pavle


Precedit per:
Patriarca Germà
Patriarca de Sèrbia
19902009
Succeït per:
Patriarca Irineu