Patrice Leconte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Patrice Leconte
Patrice Leconte el 2006.
Patrice Leconte el 2006.
Naixement: 12 de novembre de 1947 (1947-11-12) (66 anys)
París (França)
Nacionalitat: França França
Cònjuge/s: Agnès Béraud
Premis BAFTA
Millor pel·lícula de parla no anglesa
1997 - Ridicule
Premis César
Millor director
1997 - Ridicule
Millor pel·lícula
1997 - Ridicule
Mostra de Venècia
Premi del Jurat a la millor pel·lícula
L'Homme du train (2002)

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1979 Les Bronzés font du ski
1987 Tandem
1989 Monsieur Hire
1990 Le Mari de la coiffeuse
1996 Ridicule
1999 La Fille sur le pont
2000 La Veuve de Saint-Pierre
Fitxa sobre Patrice Leconte a IMDb

Patrice Leconte (París, 12 de novembre de 1947) és un guionista, actor, operador de càmera i director de cinema, i també dibuixant de còmic[1] francès, guanyador de diversos premis cinematogràfics.[2]

Ha dirigit a Gérard Jugnot, Jean Rochefort, Michel Blanc, Charles Berling, Daniel Auteuil, Juliette Binoche, Josiane Balasko, Anna Galiena, Fanny Ardant, Sandrine Bonnaire, Philippe Noiret, Charlotte Gainsbourg, Johnny Hallyday i Vanessa Paradis, entre d'altres.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va passar la seva infància a Tours, i va tornar al seu París natal el 1967 per a estudiar-hi Cinema a l'IDHEC. Participa en la revista Cahiers du cinéma i comença a fer curtmetratges, alhora que col·labora també en la revista Pilote com a dibuixant entre 1970 i 1974.

El 1976 dirigeix el seu primer llargmetratge, Les Vécés étaient fermés de l'interieur, mal rebut per la crítica, cosa que el fa reforçar la seva carrera publicitària. L'any següent accepta un projecte cinematogràfic, Les Bronzés, adaptació d'una obra de cafè teatre anomenada Amour, coquillages et crustacés; la pel·lícula acaba essent un dels grans èxits del cinema francès.

A partir d'aquest moment obté gran nombre d'èxits amb les seves pel·lícules, majoritàriament d'acció i comèdies populistes, però amb poca projecció internacional. Amb Monsieur Hire (1989), una adaptació de Georges Simenon exhibida al Festival de Canes, comença a gaudir del reconeixement de la crítica.[3][4]

Amb la seva següent pel·lícula, Le Mari de la coiffeuse (1990), canvia d'estil i de gènere, i la seva trajectòria esdevé eclèctica, alternant grans produccions (Ridicule, L'Homme du train) amb pel·lícules independents (Les Grands ducs), amb una distribució limitada a França.

Està casat amb la periodista Agnès Béraud, amb qui té dues filles, Marie i Alice.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Com
Director Guionista Càmera Actor
1973 L'An 01
1974 Le Jeu des preuves
1976 Les Vécés étaient fermés de l'interieur
1978 Anem a fer bronze (Les Bronzés)
1979 Anem a fer bronze a la neu (Les Bronzés font du ski)
1981 Viens chez moi, j'habite chez une copine
1982 Ma Femme s'appelle reviens
Merci Bernard (sèrie de televisió)
1983 Circulez y a rien à voir!
1984 Pinot simple flic
1985 Les Spécialistes
Moi vouloir toi
1987 Tandem
1989 Monsieur Hire
1990 Le Mari de la coiffeuse
1991 Contre l'oubli (segment "Pour Alexandre Goldovitch, URSS")
1992 Le Batteur du boléro
1991 Tango
1994 Le Parfum d'Yvonne
1995 Lumière et compagnie (documental, segment "La Ciotat 1996/Patrice Leconte")
1996 Ridícul (Ridicule)
Les Grands ducs
1998 Une chance sur deux
1999 La Fille sur le pont
2000 La viuda de Saint Pierre (La Veuve de Saint-Pierre)
Elie annonce Semoun
2001 Félix et Lola
2002 Rue des plaisirs
L'Homme du train
2004 Dogora - Ouvrons les yeux (documental)
Confidences trop intimes
2006 Mon meilleur ami
Les Bronzés 3: amis pour la vie
2008 La Guerre des miss
Mes stars et moi

Reconeixement[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrice Leconte Modifica l'enllaç a Wikidata