Patrice Lumumba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Patrice Lumumba
Patrice Lumumba
Patrice Lumumba

1r Primer Ministre de la República Democràtica del Congo
Mandat
24 de juny de 1960 – 14 de setembre de 1960
Precedit per Govern colonial
Succeït per Joseph Iléo

Naixement 2 de juliol de 1925
Congo Belga Onalua, Kasai, Congo Belga
Mort 17 de gener de 1961 (als 35 anys)
Katanga Lubumbashi, Katanga
Partit polític MNC
Parella Pauline Lumumba

Patrice Lumumba (Onalua, Sankuru, Kasai, Congo Belga, 2 de juliol de 1925Elisabethville, Katanga, 17 de gener?, de 1961). Estadista congolès.

Anys de formació[modifica | modifica el codi]

Fill d'un cap de la tribu dels batetels, cursà estudis en escoles missioneres protestants i catolic-romanes fins a l'edat de 19 anys, en que es traslladà a Stanleyville per a ocupar un càrrec administratiu en l'oficina de correus d'aquella ciutat. Convicte per haver fet un desfalc, fou condemnat el 1955 a dos anys de presó, i després d'haver complert la condemna, es traslladà a Leopoldville com agent de vendes d'una companyia belga, de la qual assolí el càrrec de director comercial a la República del Congo.

Llurs inquietuds polítiques es manifestaren ben aviat, sent un adalil de la independència del seu poble, únic mitjà, segons ell, perquè aquest assolis el nivell de vida i cultura necessari per a poder algun dia, arribar a la seva maduresa com nació civilitzada.

Treball per la independència[modifica | modifica el codi]

Milità en grups de diversa filiació fins que el 1958 fundà el Moviment Nacional Congolès, assistint el desembre d'aquest any a la conferència panafricana d’Accra, com a representant del Congo, on la seva forta personalitat crida ja l'atenció de tots els participants.

El 1959 de nou és empresonat per les autoritats colonials belgues, sota el pretext que havia provocat disturbis de caràcter nacionalista a Stanleyville. Als sis mesos de presó és posat en llibertat perquè pugui acudir a la conferència que envers el futur del Congo se celebrà a Brussel·les, i en la qual s'acordà atorgar la independència a aquesta colònia en el termini de quatre mesos i mig. Celebrades les eleccions en el país, Lumumba obté el 27% dels vots, en tant que el seu oponent més proper, Kasabuvu, tan sols assolí el 10%.

A la vista d'aquest resultats, les autoritats belgues li encarregaren la missió de formar el primer Govern congolès i de presidir-lo en qualitat de primer ministre, en tant la presidència de la jove república, càrrec de caràcter no executiu, queia en Kasabuvu. Contràriament al que propugnaven llurs rivals polítics, no era partidari d'estructurar el nou Estat sobre l'organització tribal existent, sinó que cercà el suport de les classes treballadores, fos quina fos la seva procedència tribal, aspirant a un Govern totalment popular.

Revestit del seu nou càrrec el 24 de juny de 1960, no trigà a efectuar un viatge per Amèrica, Europa i Àfrica, celebrant entrevistes amb estadistes de diferents països a Londres, Washington, Nova York, Ottawa, Tunísia, Rabat, Conakry, Lomé i Accra. En desitjar per la seva pàtria no tan sols la independència política, sinó també la independència econòmica, es guanyà el respecte i de seguida la franca animadversió de quantes companyies explotaven en benefici propi les riqueses del Congo.

Comencen els problemes seriosos[modifica | modifica el codi]

Segell soviètic amb el retrat de Patrice Lumumba (1961)

Aquestes forces foren les que alendaren i provocaren l'aixecament del coronel Mobutu, cap militar del Congo, en contra Lumumba. El president Kasabuvu el destituí amb el pretext de restablir l'ordre, i Lumumba hagué de refugiar-se en la seva residència de Leopoldville, sota la protecció nominal de les forces de les Nacions Unides, a fi de salvar llur vida. El 27 de novembre d'aquell any assolí evadir-se de la que s'havia convertit en una nova presó, i pogué arribar a Stanleyville, on comptava amb el suport popular de forma incondicional. Però les tropes del coronel Mobutu l'apressaren, i fou traslladat sota una forta custòdia a la ciutat de Thysville.

El president Kasabuvu llavors disposà el seu trasllat a Katanga, el que suposava posar-lo a les mans del seu enemic més temut, el president secessionista de Katanga, Moïse Tshombe, que des dels primers dies de la independència s'havia mostrat intransigent defensor dels interessos belgues en les mines katanguenyes, en les quals ell hi tenia una bona participació.

Misteriós assassinat[modifica | modifica el codi]

Estàtua de Patrice Lumumba a Bamako

El 17 de gener es donà oficialment la notícia de què Lumumba havia estat assassinat, malgrat que es fa difícil precisar la data real en que el magnicidi es perpetrà. Amb ell desaparegué el polític més capacitat per a conduir al seu país a una autèntica independència que no tan sols ho fos de nom, i la notícia de la seva mort causà consternació a tot el món, obrint pas a un període de turbulències que flagel·là per molts anys el seu país, on, per un costat, si donen cita els interessos particulars i l'afany de medrar, i per l'altre la manca d'una capacitació efectiva dels qui haguessin pogut continuar la seva obra.

Segons exposa Tim Weiner en la seva obra Legado de cenizas. La historia de la CIA,[1] el 18 d'agost de 1960 el President dels Estats Units Dwight D. Eisenhower hauria ordenat al director de la CIA, Allen Dulles, que eliminés a Patrice Lumumba.

L'agència americana feia temps que havia escollit qui volia que fos el líder de la República Democràtica del Congo, explica Weiner: Joseph Mobutu. Allen Dulles hauria dit al President estatunidenc que Mobutu era l'únic home del Congo capaç d'actuar amb fermesa.[1]

Així, a principis d'octubre, la CIA va entregar 250.000 dòlars a Mobutu, seguit d'armes i municions al novembre. Finalment, el mateix Mobutu va capturar a Lumumba i, en paraules de Larry Devlin, agent de la CIA enviat al Congo precisament per assassinar a Lumumba, el va posar en mans d'«un enemic implacable».[1]

La base de la CIA d'Elisabethville, propera a la frontera amb Zàmbia, va informar que «un oficial belga d'origen flamenc executà Lumumba amb una ràfega de metralladora».[1]

Exili de la família[modifica | modifica el codi]

La seva vídua amb els seus tres fills, François, Patrice i Julienne, pogué escapar del país i refugiar-se al Caire, sota la protecció de Fathia Nkrumah, esposa del president de Ghana. Els joves polítics africans han rendit reiteradament, a la memòria del que fou, malgrat la seva brevetat de llur actuació pública, un dels homes més destacats, per la seva clara visió i el seu desinterès personal, del jove continent africà, i decidit enemic del colonialisme en qualsevol dels seus aspectes.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patrice Lumumba
  • Suplement 1962-1962, pags. 252-253 de l'enciclopèdia Espasa.
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Winer, Tim, Legado de cenizas. La historia de la CIA. Ed. Debolsillo, Barcelona (2012)