Patrice de Mac Mahon
.svg)
Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon (Sully, Saona i Loira, 13 de juliol, 1808[1] - Montcresson, Loiret, 8 d'octubre 1893), comte de Mac Mahon, duc de Magenta, príncep de Solférino, fou mariscal de França i President de la República francesa del 24 de maig de 1873 al 30 de gener de 1879.
Era descendent d'una noble família irlandesa resident a Borgonya. El 1855 participà en la Guerra de Crimea, i fou decisiu en la victòria de la Batalla de Malakoff durant el Setge de Sebastòpol.[2] El 1859, en la Guerra Austrosarda, fou artífex de la victòria a la batalla de Magenta,[3] que li reportà l'ennobliment per Napoleó III i el rang de mariscal. També fou governador d'Algèria (1864-1870) on havia servit del 1834 al 1854, i el 1856 fou nomenat senador.
Quan esclatà la Guerra francoprussiana fou cridat immediatament al continent, però no pogué evitar la desfeta francesa a la batalla de Sedan,[4] on fou fet presoner per les tropes de Helmuth von Moltke. El 1871 fou nomenat cap de l'exèrcit "versallès", encarregat de reprimir la Comuna de París.
A causa de la seva popularitat, quan Adolphe Thiers fou destituït com a president provisional de França el 1873, fou nomenat per a substituir-lo.[5] Un cop en el poder, la seva primera intenció fou restaurar la monarquia, raó per la qual s'acordà que el mandat presidencial fos de set anys, però hagué de nomenar caps de govern republicans com Jules Armand Dufaure i Jules Simon el 1876, i finalment, el 1875 s'aprovaria la constitució per la que es consolidava la Tercera República Francesa.
Va tenir fortes picabaralles amb els polítics republicans, ja que era força conservador. El 1877 nomenà cap de govern al duc Albert de Broglie i convocà noves eleccions. Però la victòria de l'esquerra a les eleccions del senat del 1879 provocà la seva dimissió. Fou substituït per Jules Grévy i es retirà al seu castell de la Forêt a Montcresson (Loiret avui a la regió de Centre – Vall del Loira), on va morir.
Referències[modifica]
- ↑ «Marie Edme Patrice Maurice MAC-MAHON DUC DE MAGENTA DE» (en francès). Archives Nationales. [Consulta: 5 agost 2013].
- ↑ Clarke, Stephen. Edouard VII: Un roi anglais made in France (en francès). Albin Michel, 2017. ISBN 2226424369.
- ↑ Schneid, Frederick C. The Second War of Italian Unification 1859-61 (en anglès). Osprey Publishing, 2012, p. 46-47. ISBN 1780964501. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ Wawro, Geoffrey. The Franco-Prussian War: The German Conquest of France in 1870-1871 (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p. 212-213. ISBN 052161743X.
- ↑ «Mac-Mahon succède à Thiers à l'Élysée» (en francès). Herodote, 24-05-1873. [Consulta: 29 desembre 2017].
Enllaços externs[modifica]
- Firinne, D. H.; O'Curry, Eugene. Life of Marshal MacMahon. Dublín: The "Irishman" Office, 1859.
- http://www.limerick.com/history/marshallmcmahon.html Arxivat 2003-02-24 a Wayback Machine.
- «Marie-Edmé-Patrice-Maurice de MacMahon». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton Company, 1913.
- Presidents de França
- Militars francesos
- Persones de Saona i Loira
- Senadors francesos
- Alumnes de l'École Spéciale Militaire de Saint-Cyr
- Grans oficials de la Legió d'Honor
- Gran Creu de la Legió d'Honor
- Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany
- Cavallers de la Legió d'Honor
- Cavallers de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació
- Oficials de la Legió d'Honor
- Mariscals de França
- Comandants de la Legió d'Honor
- Cavallers del Toisó d'Or
- Morts a Centre-Vall del Loira
- Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
- Morts d'insuficiència renal
- Alumnes del Lycée Saint-Louis
- Naixements del 1808