Patrimoni Cultural d'Andorra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Patrimoni Cultural d'Andorra està integrat per tots els béns que presenten valors culturals i estan protegits i tutelats per l'administració. Els elements de més relleu són declarats béns d'interès cultural.

D'acord amb la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra, «integren el patrimoni cultural d'Andorra els béns materials i immaterials relacionats amb la història o la cultura d'Andorra que, pels seus valors històrics, artístics, estètics, arqueològics, paleontològics, etnològics, urbanístics, arquitectònics, científics o tècnics, tenen un interès cultural».[1]

Els béns del patrimoni cultural d'Andorra poden tenir dos nivells de protecció:

Destaca la Vall del Madriu-Perafita-Claror declarada Patrimoni de la Humanitat.

Inventari general[modifica | modifica el codi]

El Ministeri de Cultura, a través del Departament de Patrimoni Cultural, és el responsable d'elaborar l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra, on hi consten tots els béns mobles, immobles i immaterials.

L'Inventari general consta de quatre seccions:[2]

  • Primera, béns d'interès cultural (BIC), mobles i immobles
  • Segona, béns immobles inventariats (BI)
  • Tercera, béns mobles inventariats
  • Quarta, béns immaterials

Els béns immobles d'interès cultural (secció primera) es classifiquen en:[3]

  • Monument: obra material produïda per l'activitat humana configurant una unitat singular (per exemple, la Casa de la Vall)
  • Conjunt arquitectònic: agrupament de construccions que constitueix una unitat coherent, independentment del valor individual (actualment, només les Cabanes del Castellar)
  • Paisatge cultural: obra conjunta de l'home i la natura amb valors estètics, històrics o culturals (per exemple, la Vall del Madriu-Perafita-Claror)
  • Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana en el passat (per exemple, la necròpolis de Sant Jaume d'Engordany)
  • Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats amb una unitat coherent i amb entitat pròpia.

Els béns immobles inventariats (secció segona) són integrats en l'Inventari general per resolució del ministre de la cultura atenen al seu interès històric, artístic o cultural.

Els béns mobles estan compresos en les categories:[4]

  • Primera: béns mobles integrants del patrimoni arqueològic i paleontològic
  • Segona: elements procedents del desmembrament de monuments artístics, històrics o religiosos
  • Tercera: béns mobles d'interès artístic de més de cent anys d'antiguitat
  • Quarta: béns integrants del patrimoni documental i bibliogràfic
  • Cinquena: col·leccions i exemplars rars de zoologia, botànica, mineralogia o anatomia
  • Sisena: béns mobles integrants del patrimoni etnològic de més de cinquanta anys d'antiguitat
  • Setena: els béns mobles restants de més de cent anys d'antiguitat que tinguin valor cultural
  • Vuitena: per resolució motivada del ministre de la cultura tot i tenir una antiguitat inferior a la que s'estableix en les categories precedents.

Els béns immaterials (secció quarta) són inclosos a l'Inventari general pel responsable del patrimoni etnològic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra». Butlletí Oficial del Principal d'Andorra. Govern d'Andorra, any 15, núm. 055, 16/07/2003 [Consulta: 14 juliol 2011].
  2. Departament de Patrimoni Cultural, Govern d'Andorra. «Classificació de l'Inventari general del Patrimoni Cultural». [Consulta: 14 juliol 2011].
  3. Llei 9/2003, article 11
  4. Llei 9/2003, article 3

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]