Pau Berga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pau Berga (en francès: Paul Bergue) (Pesillà de la Ribera, 19 de novembre del 1866 - Royan, 24 de maig del 1948), fou un poeta i gramàtic rossellonès nord-català.

Provenia d'una família de pagesos, d'on era el segon de quatre fills. Estudià el batxillerat a escoles religioses i enginyeria a París. A vint anys començà a publicar poemes a la revista de Barcelona La Ilustració Catalana, cap a l'any 1890. Els anys 1893 i 1894 fou convidat del consistori barceloní als Jocs Florals. Conductor d'obres d'enginyeria, passà gran part de la seva vida a la província d'Annam, a Indoxina, i des d'aquest exili redactà nombrosos articles sobre la llengua catalana, l'ortografia, la fonètica, la mètrica catalana, l'obra dels poetes rossellonesos i el cançoner popular, per a les revistes nord-catalanes del principi del segle XX.

Va ser autor del llibre de poemes La Mare-Terra el 1913 i d'un ampli recull de poesies intitulat Contes i monologues catalàs entre l'any 1932 i 1933. Retornà al seu poble natal l'any 1926 i el 1928 fou elegit Mantenidor de l'Acadèmia de la Ginesta d'Or i l'any següent s'encarregà del "rapport-concours" de la llengua catalana. Tot i ésser des del principi un defensor al Rosselló de la unificació ortogràfica del català duta a terme per l’Institut d'Estudis Catalans, al final de la seva vida s'allunyà de les normes fabrianes i utilitzà una llengua "patoissante".

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Pau Berga. Contes i monológues catalás. Primera serie. El pallago; El cafe; Tot per l'abricot; Ric-ric; A Sant Galdric (1932)
  • La Mare-Terra, poesies rosselloneses (1913)
  • Fables de La Fontaine traduites en vers catalans (1909)
  • Études critiques sur les chansons catalanes (1911-1912)
  • Les voyelles o et u en catalan (1912)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]