Pau Gargallo i Catalán

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Imatge de l'artista cap al 1910

Autoretrat de Pau Gargallo que formava part de la decoració de l'antic Teatre del Bosc, a Gràcia i que es troba integrat a la façana de l'actual Cine Bosque, al mateix lloc (1907)

Pau Gargallo i Catalán fou un escultor nascut a Maella (Matarranya), 5 de gener de 1881 - Reus, (Baix Camp), 28 de desembre de 1934.

[modifica] Biografia

Nascut a Maella, es va traslladar amb la seva família a Barcelona el 1888, on començà la seva formació artística a l'Escola de Llotja amb Venanci Vallmitjana. El 1903 es va instal·lar al barri de Montparnasse de París on passaria llargues estades. Va viure a la comuna d'artistes Le Bateau-Lavoir, amb Max Jacob, Juan Gris i altres artistes, incloent al seu amic Picasso. Va treballar amb Auguste Rodin.^[1] El 1904 va tornar a Barcelona i va obrir taller al carrer Comerç. L'any següent Juan Gris li va presentar a Magali Tartanson amb qui es va casar el 1915. El 1934 va sofrir una pneumònia fulminant i va morir el 29 de desembre a Reus, on s'havia desplaçat per a inaugurar una exposició de la seva obra.

[modifica] Obra

El 1895 va entrar al taller d'Eusebi Arnau esdevenint un deixeble seu i treballant plegats en algunes ocasions.^[1] Es va relacionar amb els artistes de Els Quatre Gats, com Picasso, Nonell i altres als qui va fer un bust el 1907. Va col·laborar amb Lluís Domènech i Montaner en treballs escultòrics d'edificis com el Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau i l'Institut Pere Mata, amb escultures amb pedra i bronze. Al llarg de la seva carrera va mantenir simultàniament dos estils aparentment molt diferents, però en el fons prou relacionat: un estil clàssic, que sovint s'ha relacionat amb el noucentisme, i un estil avanguardista en què experimenta amb la desintegració de l'espai (o sigui, representa formes sense omplir-les de material, com en el cap i el cos del Profeta) i amb nous materials, com la xapa de coure o plom. Les seves escultures mes afamades son Gran ballarina (1929) i Gran bacant (1931).

Se'l considera un dels artistes més significatius de l'avantguarda espanyola i internacional.

El 1985 es va inaugurar en Museu Pablo Gargallo al Palau del Comtes d'Argillo de Saragossa. El Museu compta amb un excel·lent centre de documentació on es pot consultar informació sobre la vida i obra de l'artista. A més, el Centre reuneix un important fons documental sobre altres escultors contemporanis.

Monument al psiquiatra Emili Mira i López, a Barcelona; a la Plaça de Catalunya hi ha una versió en pedra de la mateixa escultura.
Kiki de Montparnasse (1928).
Genet de la Porta del Marató de l'Estadi Olímpic de Montjuïc, a Barcelona (foto de la còpia del museu de Saragossa)
Màscara d'home. Reproducció en plata (2006) d'un penjoll original en or de Pau Gargallo de 1916