Pau I de Constantinoble

Sant Pau I de Constantinoble
el Confessor

Fitxer:Saint Paul the Confessor.jpg
Biografia
Naixement	valor desconegut Tessalònica (Grècia)
Mort	350 Göksun
Causa de mort	Homicidi
Patriarca de Constantinoble
Bisbe
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot
Període	Imperi Romà
Enaltiment
prelat
Festivitat	6 de novembre
Iconografia	Com a bisbe bizantí

Pau I de Constantinoble (Paulus, Παυ̂λος) fou patriarca de Constantinoble. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.

Biografia

Era nadiu de Tessalònica, jove prevere de l'església de la capital quan va morir Alexandre de Constantinoble (336) i fou elegit com a successor, amb suport dels homoosians o ortodoxos, mentre els arrians volien elegir a Macedoni. Aquest va tractar d'impedir l'elecció de Pau amb una denúncia per mala conducta, que no va prosperar.

L'emperador (probablement Constanci II) va convocar un concili que va anul·lar-ne l'elecció, i Pau fou enviat al Pont i el va substituir Eusebi, bisbe de Nicomèdia. Aquest va morir el 342 i el poble va fer restaurar a Pau que sembla que s'havia escapat del seu exili i havia anat a Roma; els bisbes arrians van elegir a Macedoni; tot això va portar disturbis, mentre l'emperador Constanci era absent; el magister militum Hermògenes, va intentar expulsar a Pau, però va morir a mans de les masses. Constanci va retornar a la capital i va ordenar l'expulsió de Pau, sense reconèixer però l'elecció de Macedoni.

Pau va anar a Roma on va trobar el suport del papa Juli I, que va enviar una carta als bisbes orientals ordenant la reposició de Pau i altres bisbes expulsats de les seves seus, i acusant als que els havien deposat. Així Pau va tornar a Constantinoble però els bisbes orientals van fer un concili a Antioquia el 343 on van desafiar el papa. L'emperador Constanci II, que era a Antioquia, va ordenar altre cop expulsar a Pau, cosa que va encarregar a Filip, prefecte del pretori; Filip va intentar actuar diplomàticament i va enviar un emissari a Pau aconseguint la seva sortida; però quan va voler col·locar a la seu a Macedoni, van esclatar disturbis i van morir tres mil persones. Segons Sòcrates, Pau va anar a Tessalònica i després a l'oest, i li fou prohibit el retorn a Orient; però una altra versió diu que fou enviat carregat de cadenes a Singara (Sindjar) a Mesopotàmia, i més tard a Emesa a Síria.

La causa de Pau i d'Atanasi va rebre el suport de l'església occidental i de l'emperador Constant, germà de Constanci II. El concili de Sardica el 347 va decretar la restauració de Pau però Constanci va refusar acceptar aquest resultat; finalment ho va acceptar per un acord amb el seu germà però a la mort d'aquest (350) Pau fou expulsat altre cop i enviat en exili a Cucusus a Capadòcia, on es diu que fou mort pels seus guardians i enterrat a Ancira, però podria haver mort simplement de malaltia.

Fou considerat un màrtir i les seves restes foren portades després a Constantinoble, sota Teodosi I el Gran, i enterrat a l'església després coneguda com a Sant Pau.