Pau VI

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pau VI Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
20 de juny de 19636 d'agost de 1978
Paolovi.jpg
Paul 6 coa.svg
Cum Ipso in monte
Dades personals
Nom Giovanni Battista Montini
Nascut 26 de setembre de 1897
Concesio, Itàlia
Mort 6 d'agost de 1978 (als 80 anys)
Castel Gandolfo, Itàlia
servent de Déu Pau VI

Fotografia del papa
Papa
Nom secular Giovanni Battista Montini
Enterrament Cripta de Sant Pere del Vaticà
Beatificació Proclamat servent de Déu l'11 de maig de 1993
Fets destacables 262º Papa, bisbe de Roma

Pau VI (en llatí: Paulus VI, en francès: Paul VI, en italià: Paolo VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Battista Montini quan fou elegit com a 262è Papa de Roma. [1]

Va néixer a Concesio, província de Brescia, el 26 de setembre de 1897. El seu pare, Giovanni Montini era advocat i parlamentari. Va estudiar teologia al seminari de la ciutat a partir del 1916 i el 1920 va ser ordenat sacerdot. Va marxar a Roma on va estudiar a la Universitat La Sapienza i a la Pontifícia Universitat Gregoriana. Va seguir la carrera de la diplomàcia pontifícia.

Va participar en diverses missions diplomàtiques i treballà en la secretaria d'Estat al Vaticà fins que Pius XII el va enviar a l'arquebisbat de Milà el novembre de 1954. Joan XXIII el va fer cardenal el 1958 i li va donar un paper important en l'organització del Concili Vaticà II, on destaca una famosa frase seva: Església, que dius de tu mateixa?.

La mort de Joan XXIII va deixar inacabat el Concili i va deixar al seu successor la difícil feina de portar-lo a la conclusió. En el conclave que es va reunir el juny del 1963 Montini era el clar favorit des de bon principi i fou elegit amb el nom de Pau VI. Va obrir les següents sessions del Concili el setembre del 1963 i el març del 1965. Les conclusions del Concili estan recollides principalment en les Constitucions Lumen Gentium i Gaudium et Spes on van quedar fixades les pautes que l'Església catòlica ha seguit fins als nostres dies.

Pau VI no tenia el carisma personal de Joan XXIII i a diferència d'ell no va ser tan progressista, més pragmàtic i en alguns aspectes, molt conservador. Les seves encícliques com Populorum Progressio o Humanae Vitae, mostren la tendència que segueix l'Església fins als nostres dies, progressista en temàtica social, però conservadora en temes morals. Tot i intentar conciliar liberals i conservadors, durant el seu pontificat hi va haver el cisma de Lefebvre, bisbe francès partidari de la missa en llatí i de les doctrines anteriors al concili.

Tomba de Pau VI al Vaticà.

Va establir que el nombre del Col·legi Cardenalici fos de 111, prescribint que un percentatge havia de ser de països del tercer món i que els cardenals majors de 80 no se'ls permetés participar en els conclaves. Pau VI va renunciar a la tiara i el pal·li, símbols del poder terrenal dels Papes i va desmilitaritzar les guàrdies del Vaticà, deixant només al cos de Guàrdia Suïssa.

Va fundar el Museu Pontifici d'Art religiós i modern i va encarregar a l'arquitecte Pier Luigi Nervi la construcció de la sala d'audiències pontifícies que avui porta el seu nom. Va ser el primer Papa a realitzar viatges arreu del món, tradició que Joan Pau II continuaria. L'any 1969 cridà al benedictí català Gabriel Maria Brasó i Tulla, amb el qua l'unia amistat des l'estada d'ambdós a Milà, perquè li dirigis els exercicis espirituals de l'any 1969. Entre el 1964 i el 1970 va visitar tots els continents, per demostrar que l'Església estava oberta a tot el món.

L'agost del 1978 va morir a la residència d'estiu dels Papes a Castelgandolfo a causa d'un atac cardíac. Està enterrat a les grutes vaticanes de la Basílica de Sant Pere.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Un papa encarcarat» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.131, Juliol 2013, p.12. ISSN: 1695-2014.


Precedit per:
Joan XXIII
Papa
1963 - 1978
Succeït per:
Joan Pau I
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau VI