Pau d'Augsburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Pau d'Augsburg fou un important tractat que posà fi al congflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.

Precedents[modifica | modifica el codi]

L'emperador Carles V és tolerant i conciliador, té com a referent les dues esglésies existents a Bohèmia els hussites i catòlics. El 1530 hi ha "la confessió d'Augsburg" on Carles V intenta un apropament amb els protestants; però no té èxit i el 1531 els protestants formen la "lliga d'Esmalcalda" aliant-se amb França i Dinamarca i iniciant una guerra contra l'emperador. Carles V surt victoriós i el 1555 es firma la Pau d'Augsburg, gràcies a la qual el protestantisme pot continuar avançant.


La Pau d'Augsburg[modifica | modifica el codi]

El tractat fou important degut als següents aspectes:

  • Reconeix als protestants les propietats secularitzades fins al moment.
  • El príncep que al mateix temps fos bisbe o abat i es converteixi al protestantisme no conservarà les terres de l'església que no fossin secularitzades abans de 1552, les posteriors hauran de ser restituïdes. Això provocarà moltes queixes i serà un dels motius de la guerra dels 30 anys.
  • El príncep té dret a triar la seva religió així com la imposició d'aquesta als seus súbdits.
  • S'atorga llibertat de culte a les ciutats imperials.