Pau d'Augsburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

L'emperador Carles V és tolerant i conciliador, té com a referent les dues esglésies existents a Bohèmia els hussites i catòlics. El 1530 hi ha "la confessió d'Augsburg" on Carles V intenta un apropament amb els protestants; però no té èxit i el 1531 els protestants formen la "lliga d'Esmalcalda" aliant-se amb França i Dinamarca i iniciant una guerra contra l'emperador. Després de la seva victòria contra la Lliga Smalkalda, Carles V convocà la sessió de 1547/48, on es va proclamar L'Interim d'Augsburg,[1] una mena de compromís entre catolicisme i protestantisme però donant prioritat al catolicisme i que va ser rebutjat per molts prínceps.

La Pau d'Augsburg[modifica | modifica el codi]

El tractat fou important degut als següents aspectes:[2]

  • Reconeix als protestants les propietats secularitzades fins al moment.
  • El príncep que al mateix temps fos bisbe o abat i es converteixi al protestantisme no conservarà les terres de l'església que no fossin secularitzades abans de 1552, les posteriors hauran de ser restituïdes. Això provocarà moltes queixes i serà un dels motius de la guerra dels 30 anys.
  • El príncep té dret a triar la seva religió així com la imposició d'aquesta als seus súbdits.
  • S'atorga llibertat de culte a les ciutats imperials.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stuckenberg, John Henry Wilbrandt. The history of the Augsburg Confession: from its origin till the adoption of the Formula of Concord (en anglès). Lutheran Board of Publication, 1869, p.250. 
  2. Bettenson, Henry; Maunder, Chris. Documents of the Christian Church (en anglès). Oxford University Press, 2011, p. 229. ISBN 0191501514.