Pau de Nícies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La pau de Nícies fou un tractat de pau entre Atenes i Esparta signat el març del 421 aC que va posar fi temporalment a la guerra del Peloponès.

El 425 aC els espartans van perdre les batalles de Pylos i Esfactèria; en aquesta darrera 120 espartans foren fets presoners. El 424 aC els espartans es van recuperar i Bràsides va conquerir Amfípolis i els atenencs foren derrotats a la batalla de Dèlion a Beòcia; el 422 aC els atenencs foren altre cop derrotats a la batalla d'Amfípolis quan van intentar recuperar la ciutat. El general espartà Bràsides i el dirigent atenenc Cleó van morir a aquesta batalla i el poder a Atenes va passar al conservador Nícies, partidari de la pau. Esparta també estava exhausta i a punt per la pau.

Les converses les va iniciar el general Nícies (Νικίας ) d'Atenes amb Pleistoanax, rei d'Esparta.[1] Van decidir que cada part retornaria totes les conquestes excepte Nisea que romandria en poder dels atenencs, i Platees que romandria en poder de Tebes. Amfípolis seria retornada a Atenes i aquest estat alliberaria els presoners d'Esfactèria. Els temples de Grècia s'obririen al culte a tots els ciutadans de totes les ciutats, i Delfos amb el seu oracle seria plenament autònoma. Atenes podria recaptar tribut en els estats on ho havia fet des del temps d'Aristides d'Atenes, però no podria forçar a les ciutats tributàries a esdevenir aliades; també es va acordar que Atenes ajudaria a Esparta en cas d'una revolta dels ilotes. Tots els aliats espartans van acceptar la pau excepte Beòcia, Corint, Elis i Mègara.

Disset representants per cada part van signar el tractat que havia de durar 50 anys. Els signants per Esparta foren: Pleistoanax, Agis II, Pleistoles, Damaget, Quionis, Metàgenes, Acant, Dait, Iscàgores, Filocarides, Zeuxides, Àntip, Tel·lis, Alcindes, Empedies, Menes, i Làfil. Els signants atenencs foren: Lampó, Istmònic, Nícies, Laques, Eutidem, Procles, Pitodor, Hagnó, Mirtil, Trasicles, Teagenes, Aristòcrates, Iolci, Timòcrates, Lleó, Làmac i Demòstenes.

El tractat no fou respectat i es va trencar al cap de poc temps.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nícies». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.