Tractat de Perpinyà (1473)
El Tractat de Perpinyà de 1473 fou signat per Lluís XI de França i Joan el Gran, pel que els comtats quedaven com a territori neutral.
Les tensions polítiques de Catalunya dugueren a l'esclat de la Guerra civil catalana (1462-1472), en què la Generalitat de Catalunya es rebel·là contra Joan II. Joan el gran va signar el tractat de Baiona pel qual empenyorava al rei de França els comtats de Rosselló i Cerdanya a canvi de rebre'n armes i diners. El 1463, Lluís XI ocupà els comtats, on, a partir de 1472, quan la guerra s'havia acabat a la resta de Catalunya, començà a estendre's la revolta contra els francesos; l'1 de febrer de 1473, Joan II entrà amb un exèrcit a Perpinyà i s'hi tancà mentre la guarnició francesa es retirava al Palau dels Reis de Mallorca i un nou exèrcit de Lluís XI tornava a assetjar Perpinyà.
Després d'una treva acordada el 24 de juny de 1473, s'arribà al Tractat de Perpinyà, el 17 de setembre, que va establir que mentre el comte-rei no hagués tornat els 300.000 escuts d'or, els Comtats restarien sota l'autoritat d'un governador general reconegut per tots dos sobirans. Ni el rei d'Aragó ni el rei de França no podrien entrar als Comtats: era una mena de neutralització del país.
Lluís XI incomplí el tractat[1] i el 1474 ocupà Elna i féu executar el governador Bernat d'Oms i de Santapau al castell de Perpinyà. El 10 de maig de 1475, després de patir vuit mesos de setge, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos; per haver resisitit aquest llarg i penós setge, Joan II concedí a Perpinyà el títol de Fidelíssima Vila. La repressió francesa fou molt dura i hi hagué revoltes contra els ocupants com la de 1477.
Referències [modifica]
- ↑ Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 204.
