Pau de Riga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb el tractat signat entre la Rússia Soviètica i Letònia, vegeu Tractat de Riga (1920)
Segona pàgina del tractat, versió en polonès.
Polònia després del Tractat de Riga amb la frontera de la Confederació de Polònia i Lituània anterior a les particions (ombrejada).

La pau de Riga (també coneguda com a tractat de Riga, polonès: Traktat Ryski ) signat a Riga el 18 de març de 1921, entre Polònia, d'una banda, en un costat, i la RSFS De Rússia i la RSS d'Ucraïna per l'altra; amb aquest tractat es va donar per acabada la guerra polonesosoviètica.

El tractat[modifica | modifica el codi]

Les negociacions de pau van començar el 17 d'agost, de 1920, a Minsk, però com que la contraofensiva polonesa es trobava a prop, els negociadors es van traslladar a Riga, i es van reprendre el 21 de setembre. Aquell mes, a Riga, els soviètics van fer dues ofertes, els dies 21 i 28 de setembre. La delegació polonesa va fer una contraproposta el 2 d'octubre. El cinquè dia d'octubre, els soviètics van oferir esmenes a l'oferta polonesa i aquests van acceptar.

Les fronteres poloneso-soviètiques establertes pel tractat romangueren en vigor fins a la Segona Guerra Mundial. Posteriorment, van ser redibuixades fudrant la Conferència de Ialta i la Conferència de Potsdam.

Termes[modifica | modifica el codi]

El Tractat constava de 26 articles.[1] Polònia rebia una compensació monetària (30 milions de rubles en or) per la seva aportació econòmica a l'Imperi Rus durant l'època de les particions de Polònia. Segons l'article XIV, Polònia rebria també material ferroviari (locomotores, material rodant, etc.) valorat en 29 milions de rubles or.[2] Rússia havia de lliurar obres d'art i altres tresors nacionals de Polònia arrabassats dels territoris polonesos després de 1772 (com ara els Tapissos de Jagelló i la Biblioteca de Załuski). Ambdues parts renunciaven a reclamacions per indemnitzacions de guerra.

L'article 3 estipulava que les fronteres entre Polònia i Lituània serien establertes per aquests estats.[1] L'article 6 creava les opcions de ciutadania per a les persones a banda i banda de la nova frontera.[1] L'aritlce 7 establia una mútua garantia que es permetria a totes les nacionalitats "el lliure desenvolupament, l'ús de la seva llengua nacional i l'exercici de la seva religió."[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Michael Palij. The Ukrainian-Polish defensive alliance, 1919-1921: an aspect of the Ukrainian revolution. CIUS Press, 1995, p. 165–168. ISBN 9781895571059. 
  2. (anglès) J.C. Johari. Soviet Diplomacy 1925-41. Anmol Publications PVT. LTD, 2000. ISBN 81-74884-91-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]