Pau l'Ermità

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Pau l'Ermità, o
Pau de Tebes

Pintura del Guercino (Roma, Palazzo Colonna)
primer anacoreta
Nom secular en copte Amba Bola
Naixement ~ 228
Província romana d'Egipte
Defunció ~ 341
Tebes (Egipte)
Enterrament Monestir de Sant Pau l'Anacoreta (Desert oriental d'Egipte)
Commemoració en Església Catòlica Romana, esglésies orientals, Església Ortodoxa Copta , Església Ortodoxa, Església Anglicana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Monestir de Sant Pau Anacoreta
Festivitat 15 de gener (catòlics); 5 de gener (ortodoxos); 9 de febrer (coptes i esglésies orientals)
Iconografia Vell, amb una gran barba, mig despullat o amb vestit de fulles de palma, com a ermità; amb dos lleons, al costat d'una palmera; amb un corb amb pa al bec; amb Sant Antoni Abat, al desert
Patronatge Segon patró dels estorers de Barcelona

Pau de Tebes conegut com a Sant Pau, primer eremita o Pau l'Anacoreta (? - 341) fou un anacoreta, el primer dels eremites cristians. No s'ha de confondre amb Pau el Simple, deixeble de sant Antoni el Gran.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Icona del sant
Icona copta, amb els sants Pau ermità i Antoni abat.
Sant Pau i Sant Antoni al desert per Velázquez, 1636-1638 (Madrid, Prado)

La llegenda narrada per sant Jeroni a les Vitae Patrum (Vita Pauli primi eremitae) és que, essent jove, Pau va marxar al desert de Tebes durant la persecució de Deci i Valerià I cap al 250. Va viure a les muntanyes d'aquest desert, en una cova propera a una font i una palmera; amb les fulles se'n vestia i amb la fruita en menjava. Visqué així durant 43 anys i llavors un corb va començar a portar-li un tros de pa diàriament. Va viure a la cova fins a la seva mort, quan gairebé 113 anys.

Jeroni narra també la trobada amb Antoni abat: Antoni anà a visitar-lo i conversaren durant un dia i una nit. El segon cop que Antoni anà a visitar-lo, Pau era mort. Antoni el vestí amb una túnica que li havia donat Atanasi d'Alexandria i el sebollí, amb l'ajut de dos lleons que van cavar la fossa.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La seva festivitat se celebra el 15 de gener en occident, i el 5 i el 15 de gener a l'Església ortodoxa i el 2 de Meshir (9 de febrer) a les esglésies orientals. Sant Antoni el qualificà com a "el primer monjo". L'Orde de Sant Pau Primer Eremita es va fundar en honor seu.

A Barcelona, era venerat com a patró secundari pel gremi d'esparters i estorers, ja que es deia que havia estat, al desert, el primer a teixir l'espart, fent-ne estores.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Oxford dictionary of Saints, ed D. H. Farmer. OUP 2004.
  • Attwater, Donald; Catherine Rachel John. The Penguin Dictionary of Saints. 3rd ed. New York: Penguin Books, 1993. ISBN 0-140-51312-4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau l'Ermità