Pau l'Ermità

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Pau l'Ermità, o
Pau de Tebes

Pintura del Guercino (Roma, Palazzo Colonna)
primer anacoreta
Nom secular en copte Amba Bola
Naixement ~ 228
Província romana d'Egipte
Defunció ~ 341
Tebes (Egipte)
Enterrament Monestir de Sant Pau l'Anacoreta (Desert oriental d'Egipte)
Commemoració en Església Catòlica Romana, esglésies orientals, Església Ortodoxa Copta, Església Ortodoxa, Església Anglicana
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Monestir de Sant Pau Anacoreta
Festivitat 15 de gener (catòlics); 5 de gener (ortodoxos); 9 de febrer (coptes i esglésies orientals)
Iconografia Vell, amb una gran barba, mig despullat o amb vestit de fulles de palma, com a ermità; amb dos lleons, al costat d'una palmera; amb un corb amb pa al bec; amb Sant Antoni Abat, al desert
Patronatge Segon patró dels estorers de Barcelona

Pau de Tebes conegut com a Sant Pau, primer eremita o Pau l'Anacoreta (? - 341) fou un anacoreta, el primer dels eremites cristians. No s'ha de confondre amb Pau el Simple, deixeble de sant Antoni el Gran.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

Icona del sant
Icona copta, amb els sants Pau ermità i Antoni abat.
Sant Pau i Sant Antoni al desert per Velázquez, 1636-1638 (Madrid, Prado)

La llegenda narrada per sant Jeroni a les Vitae Patrum (Vita Pauli primi eremitae) és que, essent jove, Pau va marxar al desert de Tebes durant la persecució de Deci i Valerià I cap al 250. Va viure a les muntanyes d'aquest desert, en una cova propera a una font i una palmera; amb les fulles se'n vestia i amb la fruita en menjava. Visqué així durant 43 anys i llavors un corb va començar a portar-li un tros de pa diàriament. Va viure a la cova fins a la seva mort, quan gairebé 113 anys.

Jeroni narra també la trobada amb Antoni abat: Antoni anà a visitar-lo i conversaren durant un dia i una nit. El segon cop que Antoni anà a visitar-lo, Pau era mort. Antoni el vestí amb una túnica que li havia donat Atanasi d'Alexandria i el sebollí, amb l'ajut de dos lleons que van cavar la fossa.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La seva festivitat se celebra el 15 de gener en occident, i el 5 i el 15 de gener a l'Església ortodoxa i el 2 de Meshir (9 de febrer) a les esglésies orientals. Sant Antoni el qualificà com a "el primer monjo". L'Orde de Sant Pau Primer Eremita es va fundar en honor seu.

A Barcelona, era venerat com a patró secundari pel gremi d'esparters i estorers, ja que es deia que havia estat, al desert, el primer a teixir l'espart, fent-ne estores.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Oxford dictionary of Saints, ed D. H. Farmer. OUP 2004.
  • Attwater, Donald; Catherine Rachel John. The Penguin Dictionary of Saints. 3rd ed. New York: Penguin Books, 1993. ISBN 0-140-51312-4.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau l'Ermità Modifica l'enllaç a Wikidata