Paul Bernays
 Paul Bernays (a mà esquerra) |
|
| Naixement | 17 d'octubre de 1888 Londres |
|---|---|
| Mort | 18 de setembre de 1977 (als 88 anys) Zurich |
| Nacionalitat | Suissa |
| Camp | matematiques |
| Universitat | Universitat de Berlín |
| Assessor acadèmic | Edmund Landau |
| Estudiants doctorals | Haskell Curry |
| Treball(s) | lògica matemàtica teoria axiomàtica de conjunts filosofia de la matemàtica |
| Influenciat per | Issai Schur, Edmund Landau |
Paul Isaac Bernays (Londres, 17 d'octubre de 1888 - Zuric, 18 de setembre de 1977) va ser un matemàtic suís que va fer contribucions significatives a la lògica matemàtica, teoria axiomàtica de conjunts, i la filosofia de la matemàtica. Va ser un col·laborador auxiliar i proper de David Hilbert.
Biografia [modifica]
Bernays va passar la seva infància a Berlín, i va assistir al Gymnasium Köllner entre 1895 i 1907. A la Universitat de Berlín va estudiar matemàtiques amb Issai Schur, Edmund Landau, Ferdinand Georg Frobenius i Friedrich Schottky. Més endavant fou alumne dels filòsofs Alois Riehl, Carl Stumpf i Ernst Cassirer, i també estudià física amb Max Planck. A la Universitat de Göttingen va estudiar-hi matemàtiques amb David Hilbert, Edmund Landau, Hermann Weyl i Felix Klein, i filosofia amb Leonard Nelson.
El 1912, la Universitat de Berlín li va atorgar un doctorat en matemàtiques, per una tesi, sota la supervisió de Landau, sobre la teoria analítica de nombres de la forma quadràtica binària. Aquell mateix any, la Universitat de Zuric li va atorgar el doctorat per una tesi sobre la teoria de funcions i el teorema de Picard. El seu examinador va ser Ernst Zermelo. Bernays era professor a la Universitat de Zuric, 1912-17, on va arribar a conèixer a George Pólya.
A partir de 1917, Bernays va ser empleat per David Hilbert perquè l'ajudes amb les seves investigacions dels fonaments de l'aritmètica. Bernays també va donar una conferència en altres àrees de les matemàtiques a la Universitat de Göttingen. El 1919, aquesta universitat li va atorgar una habilitació en segon lloc, amb una tesi sobre l'axiomàtica de la càlcul proposicional de Principia Mathematica.
El 1922, fou nomenat professor extraordinari de Göttingen sense que Bernays tingues la tinença requerida. El 1933, va ser destituït d'aquest càrrec a causa de la seva ascendència jueva. Després de treballar en privat per Hilbert durant sis mesos, Bernays i la seva família es va traslladar a Suïssa. També va visitar el Institut d'Estudis Avançats de Princeton , EUA, i la Universitat de Pennsilvània.
Publicacions rellevants [modifica]
- Hilbert, David & Bernays, Paul (1934), Grundlagen der Mathematik. I, vol. 40, Die Grundlehren der mathematischen Wissenschaften, Berlin, New York: Springer-Verlag, ISBN 978-3-540-04134-4, <http://www.ags.uni-sb.de/~cp/p/hilbertbernays/goal.htm>
- Hilbert, David & Bernays, Paul (1939), Grundlagen der Mathematik. II, vol. 50, Die Grundlehren der mathematischen Wissenschaften, Berlin, New York: Springer-Verlag, ISBN 978-3-540-05110-7, <http://www.ags.uni-sb.de/~cp/p/hilbertbernays/goal.htm>
- Bernays, Paul (1958), Axiomatic set theory, Studies in Logic and the Foundations of Mathematics, Amsterdam: North-Holland, ISBN 978-0-486-66637-2, <http://books.google.com/books?isbn=0486666379>
- Bernays, Paul (1976), Abhandlungen zur Philosophie der Mathematik, Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft, ISBN 978-3-534-06706-0
Enllaços externs [modifica]
- Projecte Hilbert-Bernays (anglès)
- Biografia(anglès)
- Pau Bernays, Pau Bernays: Una breu biografia (1976) (anglès)
