Paul Bernays

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paul Bernays
Paul Bernays (a mà esquerra)
Paul Bernays (a mà esquerra)
Naixement 17 d'octubre de 1888
Londres
Mort 18 de setembre de 1977 (als 88 anys)
Zuric
Nacionalitat Suïssa
Camp matematiques
Alma mater Universitat de Berlín
Director de tesi   Edmund Landau
Estudiants de doctorat   Haskell Curry
Treball(s) lògica matemàtica
teoria axiomàtica de conjunts
filosofia de la matemàtica
Influències de Issai Schur, Edmund Landau

Paul Isaac Bernays (Londres, 17 d'octubre de 1888 - Zuric, 18 de setembre de 1977) va ser un matemàtic suís que va fer contribucions significatives a la lògica matemàtica, teoria axiomàtica de conjunts, i la filosofia de la matemàtica. Va ser un col·laborador auxiliar i proper de David Hilbert.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Bernays va passar la seva infància a Berlín, i va assistir al Gymnasium Köllner entre 1895 i 1907. A la Universitat de Berlín va estudiar matemàtiques amb Issai Schur, Edmund Landau, Ferdinand Georg Frobenius i Friedrich Schottky. Més endavant fou alumne dels filòsofs Alois Riehl, Carl Stumpf i Ernst Cassirer, i també estudià física amb Max Planck. A la Universitat de Göttingen va estudiar-hi matemàtiques amb David Hilbert, Edmund Landau, Hermann Weyl i Felix Klein, i filosofia amb Leonard Nelson.

El 1912, la Universitat de Berlín li va atorgar un doctorat en matemàtiques, per una tesi, sota la supervisió de Landau, sobre la teoria analítica de nombres de la forma quadràtica binària. Aquell mateix any, la Universitat de Zuric li va atorgar el doctorat per una tesi sobre la teoria de funcions i el teorema de Picard. El seu examinador va ser Ernst Zermelo. Bernays era professor a la Universitat de Zuric, 1912-17, on va arribar a conèixer a George Pólya.

A partir de 1917, Bernays va ser empleat per David Hilbert perquè l'ajudes amb les seves investigacions dels fonaments de l'aritmètica. Bernays també va donar una conferència en altres àrees de les matemàtiques a la Universitat de Göttingen. El 1919, aquesta universitat li va atorgar una habilitació en segon lloc, amb una tesi sobre l'axiomàtica de la càlcul proposicional de Principia Mathematica.

El 1922, fou nomenat professor extraordinari de Göttingen sense que Bernays tingues la tinença requerida. El 1933, va ser destituït d'aquest càrrec a causa de la seva ascendència jueva. Després de treballar en privat per Hilbert durant sis mesos, Bernays i la seva família es va traslladar a Suïssa. També va visitar l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, EUA, i la Universitat de Pennsilvània.

Publicacions rellevants[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]