Paul Ehrlich
Paul Ehrlich (Strehlen, Silèsia, Prússia, Confederació Germànica 1854 (avui Strzelin, Polònia) - Bad Homburg vor der Höhe 1915) fou un bacteriòleg i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1908.
Biografia
Va néixer el 14 de març de 1854 a la ciutat de Strehlen, situada en aquells moments a la Silèsia alemanya però que avui dia rep el nom de Strzelin i està situat al voivodat polonès de la Baixa Silèsia. Va estudiar medicina a la Universitat de Breslau (avui en dia anomenada Wrocław) on va ser alumne de Robert Koch. Més tard en la d'Estrasburg, Friburg de Brisgòvia i Leipzig, on es doctorà el 1878 amb una tesi sobre la teoria i pràctica de la tinció histològica. Va començar a treballar d'ajudant a la clínica de la Universitat de Berlín, on fou nomenat professor auxiliar l'any 1889 i va esdevenir l'any següent catedràtic de medicina interna. Posteriorment va treballar a les universitats de Humboldt (1891) i Frankfurt (1899). En 1917 va esdevindre professor a la Universitat de Göttingen.
Va morir el 20 d'agost de 1915 a la seva residència d'Hamburg a conseqüència d'un accident vascular cerebral.
Recerca científica
En esdevenir director de l'Hospital de la Caritat, situat a Berlín, va impulsar el camp de l'hematologia, desenvolupant mètodes per a la detecció i diferenciació de diverses malalties de la sang.
El 1896 va ser nomenat director del Real Institut Prussià d'Investigacions i Assajos de Sèrums, on va desenvolupar diversos mètodes de tinció dels teixits amb anilina per estudiar les reaccions microquímiques de les toxines. Una de les seves innovacions va consistir en l'ús de diferents tints (blau de metilè i indofenol) com a tints selectius per a diferents tipus de cèl·lules. Ehrlich fou el primer a investigar les vies del sistema nerviós, injectant blau de metilè en venes de conills vius, obtenint resultats experimentals extraordinaris al tractar amb un derivat azoic a animals que sofrien la malaltia del somni. El 1904 va guarir un ratolí infectat de tripanosomiasi, injectant-li en el fluxe sanguini el colorant conegut com a vermell de trípan.
La seva principal contribució a la medicina va ser la teoria de la immunitat de cadena lateral, que establia la base química per a l'especificitat de la resposta immunològica i que explica com els receptors de la part externa de les cèl·lules es combinen amb toxines per a produir cossos immunes capaços de combatre la malaltia. La seva teoria fou que les cèl·lules tenen en la seva superfície molècules receptores específiques (cadenes laterals) que només s'uneixen a determinats grups químics de les molècules de toxina; si les cèl·lules sobreviuen a aquesta unió es produeix un excedent de cadenes laterals, algunes de les quals són alliberades a la sang en forma d'antitoxines circulants, i que avui dia anomenem anticossos.
També va fer importants aportacions en el camp de la quimioteràpia, que inclouen el descobriment l'any 1901 del salvasan o arsfenamina, una preparació d'arsènic orgànic utilitzada en el tractament de la sífilis i la febre, i el neosalvarsan o neoarsfenamina. Ehrlich anomenà "bales màgiques" a aquests preparats, ja que eren els primers compostos sintetitzats que s'usaven en la curació de les malalties infeccioses causades per protozous i altres animals unicel·lulars.
L'any 1908 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, que compartí amb Ilià Mètxnikov, pels seus estudis sobre el sistema immunològic.
Reconeixements
En honor seu s'anomenà el cràter Ehrlich sobre la superfície de la Lluna així com l'asteroide (65708) Ehrlich descobert el 4 de setembre de 1992 pels astrònoms Freimut Börngen i Lutz D. Schmadel.
