Paul Gilson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Paul Gilson
Conservatori reial de Brussel·les on estudià Gilson
Conservatori reial de Brussel·les on estudià Gilson
Estil: Neoclàssic
Naixença: 15 de juny, 1865
Brussel·les
Defunció: 3 d'abril, 1942
Brussel·les
Nacionalitat: Bèlgica Bèlgica
Activitat principal: Compositor

Paul Gilson (Brussel·les, 15 de juny, 1865 - 3 d'abril, 1942) fou un compositor i professor de música belga.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Quan tenia un any, al seva familial va anar-se de Brussel·les i instal·lar-se al poble rural de Ruisbroek. De molt jove, va ser inciat a la música i l'harmonia per Auguste Cantillon, dirigent del cor de l'abadia de Grimbergen i de la xaranga del poble. Només tenia quinze anys quan el 1880 va escriure la seva primera obra per cor i xaranga.

En un principi estudià força temps sense mestre i més tard seguí els cursos del conservatori de la seva vila natal, el 1889 aconseguí el Premi de Roma per la seva cantata Sinaí. El 1899 fou nomenat professor del Conservatori reial de Brussel·les, on tingué entre altres alumnes a Julius Perceval du Croquet, José Tomás Mujica i el 1904 del d'Anvers, també fou crític musical del diari Le Soir. A Brussel·les va amistançar-se amb el seu col·lega més ancià, el músic August De Boeck, del qual va esdevenir el professor d'orquestració.

Gilson fou un dels primers compositors que abraçaren l'escola moderna. Produí un nombre d'obres plenes de sinceritat i sense que la recerca constant de nous efectes arribi mai a perjudicar l'estructura de la línia.

Obres[modifica | modifica el codi]

Composicions[modifica | modifica el codi]

Heus ací les seves millors obres, moltes d'aquestes executades en les principal ciutats d'Europa i d'Amèrica:

  • Humoresques; Suite norvegienne; La mer, poema simfònic (1892)
  • Halia i La destiée, poemes simfònics
  • Rapsòdia i Danses escoceses; Suite pastorale
  • Fantasia sobre temes canadencs, per a orquestra
  • Francesca de Rimini, cantata
  • David i Les suppliantes, per a solos, cor i orquestra
  • les òperes Gens de mer (1902) i Princes Zonnenschijn (Anvers, 1902)
  • el ball La captive (Brussel·les, 1902), i diverses obres per a orquestra i per a cant, amb o sense orquestra.

Obres didàctiques[modifica | modifica el codi]

  • Traité d'instrumentation pour musique militaire
  • Exercices d'harmonie et de composition mélodique-harmonique
  • Le tutti orchestral (1913).
  • Traité d'harmonie, tres volums, Leipzig, Ed. Cranz Musikverlag, 1919
  • amb Adolphe Samuel, Cours d'harmonie pratique et de basse chiffrée - Praktisches lehrbuch der harmonie und des generalbasses, Brussel·les, Schott frères, 187, 197 pàgines

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • «Paul Gilson», Enciclopèdia Espasa (castellà) Volum núm. 26, pàgina 60, ISBN 84-239-4526-X
  • A. Corbet, «Paul Gilson: Flemish Composer» (anglès), Music & Letters, Vol. 27, No. 2 (abril 1946), pàgines 71-73
  • Arthur Meulemans, «Paul Gilson» (neerlandès), Muziek-Warande, volum 1, n° 1, 1922, pàgines 3-6.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Paul Gilson». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.