Paul Gilson
  |
||
|---|---|---|
 Conservatori de Brussel·les on estudià Gilson |
||
| Estil: | Neo-clàssic | |
| Naixença: | 15 de juny, 1865 Brussel·les |
|
| Defunció: | 3 d'abril, 1942 Brussel·les |
|
| Nacionalitat: |  Bèlgica |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
Paul Gilson (Brussel·les, 15 de juny, 1865 - 3 d'abril, 1942) fou un compositor belga.
En un principi estudià força temps sense mestre i més tard seguí els cursos del Conservatori de la seva vila natal, aconseguint el 1889 el Premi de Roma per la seva cantata Sinaí. El 1899 fou nomenat professor del Conservatori de Brussel·les, on tingué entre d'altres alumnes a Julius Perceval du Croquet, José Tomás Mujica, etc. I el 1904 del d'Anvers, també fou critic musical del diari Soir.
Gilson fou un dels primers compositors que abrasaren l'escola moderna, produint un nombre d'obres plenes de sinceritat i sense que la recerca constant de nous efectes arribi mai a perjudicar la estructura de la línia. Heus ací les seves millors obres, moltes d'aquestes executades en les principal ciutats d'Europa i d'Amèrica:
- Humoresques;Suite norvegienne;La mer, poema simfònic (1892);
Halia i La destiée, poemes simfònics;
Rapsòdia i Danses escoceses; Suite pastorale;
Fantasia sobre temes canadencs, per a orquestra;
Francesca de Rimini, cantata;
David i Les suppliantes, per a solos, cor i orquestra:
les òperes Gens de mer (1902) i Princes Zonneenschijn (Anvers, 1902);
el ball La captive (Brussel·les, 1902), i diverses obres per a orquestra i per a cant, amb o sense orquestra.
A més va escriure les obres didàctiques següents:
- Traité d'instrumentation pour musique militaire;
Exercices d'harmonie et de composition mélodique-harmonique,
Le tutti orchestral (1913).
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 60 (ISBN 84-239-4526-X)
