Paul Guldin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paul Guldin
Paul Guldin.jpg
Naixement 12 de juny de 1577
Sankt Gallen, Suïssa
Mort 3 de novembre de 1643 (als 66 anys)
Graz, Àustria
Residència Roma, Viena, Graz
Camp Matemàtiques
Institucions Collegio Romano
Universitat de Viena
Universitat de Graz
Treball(s) Teorema de Guldin
Influències de Clavius

Paul Guldin, nascut Habakkuk Guldin, (Mels, Suïssa,12 de juny de 1577 - Graz, Àustria, 3 de novembre de 1643) fou un matemàtic i astrònom.

Vida[modifica | modifica el codi]

De família jueva convertida al protestantisme, va treballar en l'adolescència com a aprenent de joier per diferents ciutats alemanyes, però als vint anys va abraçar el catolicisme i va ingressar a la Companyia de Jesús a Munich, moment en el qual canvià el seu nom per el de Paul. Fins aleshores no devia haver estudiat gaire, però els jesuïtes, una orde compromesa en l'ensenyament, van iniciar el seu procés educatiu.

En mostrar certes habilitats matemàtiques, el 1609 va ser enviat al Collegio Romano de Roma on va rebre els ensenyaments de Christopher Clavius. En acabar la seva formació amb Clavius, va ser professor al mateix Collegio Romano. El 1617 va ser destinat al col·legi jesuïta de Graz, on va publicar el seu primer llibre. Uns anys després, un sever problema de salut el va allunyar de les aules per un temps. El 1622 publicà un llibre sobre el centre de gravetat de la Terra.

Entre 1623 i 1637 va ser professor de matemàtiques a Viena, excepte uns anys en què va estar destinat al col·legi jesuïta de Żagań (Silèsia). El 1637 tornà a la Universitat de Graz on va romandre fins a seva mort.

Obra[modifica | modifica el codi]

Guldin és conegut per haver enunciat el Teorema de Guldin, que determina la superfície i el volum d'un sòlid de revolució. Aquest teorema també es coneix com a Teorema de Pappus-Guldin en referència a Pappos d'Alexandria (segle IV dC).[1]

Destaca la seva relació amb el matemàtic i astrònom alemany Johannes Kepler.[2]

Les seves obres més destacades són:

  • Refutatio elenchi calendarii Gregoriani a Setho Calvisio conscripti, Mainz, 1618. Una defensa de la reforma del calendari proposada per Clavius.
  • Centrobaryca seu de centro gravitatis trium specierum quantitatis continuae, en quatre volums, Viena, 1635-1641. El seu llibre més difós, conegut simplement com a Centrobaryca. El primer volum està dedicat al càlcul del centre de gravetat de figures rectilínies i curvilínies. En el segon volum, dedicat al càlcul dels centres de gravetat dels sòlids de revolució, és on es troba el ja esmentat Teorema de Guldin. En el volum tercer determina la superfície i el volum dels sòlids de revolució i ataca el mètode dels indivisibles de Bonaventura Cavalieri.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bulmer-Thomas, Ivor. «Guldin's Theorem--Or Pappus's?» (en (anglès)). Isis. The University of Chicago Press, Vol. 75, Num. 2, 1984, pàg. 348-352. ISSN: 0021-1753.
    ver Eecke, P.. «Le théorème dit de Guldin considéré au point de vue historique» (en (francès)). Mathésis, Vol. 46, 1932, pàg. 395-397.
  2. Kepler's relation to the Jesuits—A study of his correspondence with Paul Guldin, by Georg Schuppener, NTM Zeitschrift für Geschichte der Wissenschaften, Technik und Medizin, Sunday, June 01, 2008
  3. Massa, Maria Rosa. «El mètode dels indivisibles» (en (català)). Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques. IEC, Vol. 9, 1994, pàg. 68-100. ISSN: 0214-316x.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul Guldin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Busard, Hyppolitus L.L. Guldin, Paul Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 29 gener 2014 <http://www.encyclopedia.com>.