Paul Keres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paul Keres
Naixement 7 de gener de 1916
Narva, Estònia, Imperi rus
Defunció 5 de juny de 1975 (als 59 anys)
Hèlsinki, Finlàndia
Nacionalitat Estònia Estònia
Unió Soviètica Unió Soviètica
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1950)
Jutge Internacional per Composicions d'escacs
5 cops Campió d'Estònia
4 cops Campió del Bàltic
3 cops Campió de l'URSS
Notes
Màxim Elo: 2615 (Juliol 1971)

Paul Keres (7 de gener de 19165 de juny de 1975), fou un jugador d'escacs estonià, (soviètic després de l'ocupació d'Estònia per l'URSS el 1940); el 1950 fou un dels 27 primers jugadors guardonats al món amb el títol de Gran Mestre Internacional de la FIDE. Al 1948 rebé el títol de Mestre Honorífic de l'Esport.

Fou un dels millors jugadors del món entre mitjans dels anys 1930s i començaments dels 1960s. Va perdre per poc l'oportunitat de ser Campió del món en cinc ocasions. El 1938 va guanyar el fortíssim Torneig AVRO,[1] cosa que li va permetre establir negociacions per a un matx del Campionat del Món contra Alexander Alekhine, però no mai va tenir lloc a causa de la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, va ser segon en el Torneig de candidats en quatre ocasions consecutives de 1953 a 1962, i cada vegada per darrere del futur campió del món: Vassili Smislov (el 1953 i el 1956), Mikhaïl Tal (el 1959) i Tigran Petrosian (el 1962). A més, va guanyar tres cops el Campionat de l'URSS, el 1947, 1950 i 1951, quatre cops el Campionat Bàltic, el 1944/45, 1947, 1955, i 1960, i cinc cops el campionat d'Estònia, el 1935, 1942, 1943, 1945, i 1953.

A causa d'aquests i d'altres bons resultats, molts comentaristes consideren que Keres fou el jugador més fort que mai va poder arribar a esdevenir Campió del món. Va ser anomenat "El príncep hereu dels escacs" (The Crown Prince of Chess en anglès),[2] l'etern segon, o també el campió sense corona.

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

El 1953 participà al Torneig de Candidats de Zuric, un dels torneigs més forts de la història, que serví per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1954, on hi fou 3r (el guanyador fou Vassili Smislov).[3]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Torneig AVRO de 1938» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 27 de setembre de 2012].
  2. David Hooper, Kenneth Whyld, The Oxford Companion to Chess, Oxford University Press 1992, pàg. 198
  3. «Torneig de Candidats de Zuric 1953: Quadre de classificació i història» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 6 de març de 2014]..

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Keres, Paul; Harry Golombek (ed. and trans.). Grandmaster of Chess: The Complete Games of Paul Keres.  Arco, New York, 1977.
  • Varnusz, Egon. Paul Keres' Best Games, Volume 1: Closed Games.  Cadogan Chess, London, 1994, ISBN 1-85744-064-1.
  • Paul Keres Best Games, Volume II: Semi-Open Games, by Egon Varnusz, London 1994, Cadogan Chess, ISBN 0-08-037139-6.
  • Paul Keres: der Komponist = the Composer, by Alexander Hildebrand, F. Chlubna, Vienna, 1999.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Keres