Paul Schöffler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Paul Schöffler (Dresden, Alemanya, 15 de setembre de 1897 - Armersham, Buckinghamshire, Regne Unit, 21 de novembre de 1977) fou un baríton alemany.

Primers estudis[modifica | modifica el codi]

Inicià els estudis en el conservatori de la seva ciutat natal i, malgrat que en un principi estudià orgue i composició, aviat s'orientà al bel canto. El 1924, debutà en l'Òpera de Dresden amb el rol de l'Herald de Lohengrin i cantà dotze temporades en aquest teatre.

Carrera alterada[modifica | modifica el codi]

El 1939, passà a la companyia de la Staatsoper de Viena i inicià a Londres, amb L'or del Rin (rol de Donner), una carrera internacional, molt alterada tanmateix per l'atzarosa política del continent europeu. El 1942, cantà el paper de Kurwenal de Tristany i Isolda a La Scala de Milà. Després de la Guerra, actuà en el Théâtre des Champs Élysées de París (1947), en el Festival de Salzburg, on estrenà Dantons Tod de Gottfried von Einem, i a La Scala de Milà, on repetí el rol de Kurwenal (1947) i cantà el paper central de Don Giovanni.

Aquest any també cantà per la RAI Simon Boccanegra de Giuseppe Verdi, i el 1949 cantà en els San Carlo de Nàpols i en el Maggio Musicale Fiorentino. Assolí un gran èxit en el Metropolitan de Nova York com Jokanaan de Salomé, 1950 i cantà cinc temporades més en aquest teatre.

El Liceu[modifica | modifica el codi]

El gener de 1954, cantà el Don Giovanni en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Participà com Don Pizarro en el Fidelio de la re inauguració de la Staatsoper de Viena (1955, institució per la que havia actuat de forme constant des de 1945, en els quals diferents locals cantà en total més de mil representacions entre aquest any i abril de 1972.

El seu últim paper fou el de Gran Sacerdot d'Idomeneo, de Mozart. També cantà en el Teatre San Carlos de Lisboa (1958), en el Colón de Buenos Aires (1959) i en altres molts teatres de tot el món.

Discografia seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Richard Strauss: Daphne amb Gueden, King, Streich, Wunderlich, Equiluz i la Wiener Symphoniker dirigida per Karl Böhm
  • Richard Strauss: Die Frau ohne Schatten (La dona sense ombra) amb Rysanek, Hopf, Höngen, Loose, Goltz, Böhme i la Wiener Philarmoniker
  • Richard Wagner: Rienzi amb Svanholm, Stich-Randall, Berry, Ludwig i la Wiener Symphoniker Orchestra dirigits per Josef Krips
  • Richard Wagner: Tristan e Isolda amb Treptow, Braun, Frantz, Klose i la Bayerisches Staatsorchester de Munic dirigits per Hans Knappertsbusch

Referències[modifica | modifica el codi]

  • La Discoteca Ideal de Interpretes. pags. 413-414. Enciclopedias Planeta