Paul Vidal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
'Paul Vidal'
Fotografia de Paul Vidal
Fotografia de Paul Vidal
Nom real: Paul Antonin Vidal
Naixença: 16 de juny de 1863
Tolosa, Llenguadoc
Defunció: 9 d'abril de 1931 (als 67 anys)
París, Illa de França
Nacionalitat: Occitània Occitània
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Director d'orquestra

Paul Vidal (Tolosa de Llenguadoc, 16 de juny de 1863 - París, Illa de França, 9 d'abril de 1931) fou un compositor i director d'orquestra occità.

La critica[modifica | modifica el codi]

Les apreciacions de la crítica francesa respecte a l'obra d'aquesta compositor, acusant-lo d'haver retrotret a cinquanta anys enrere la vella escola francesa, en una època en què Debussy, amb el seu Peleas, era classificat com el creador d'una nova estètica, amargaren extraordinàriament a Vidal i el retiraren d'escriure música, sent escasses les composicions que donà més tard i deixant interrompudes dues obres importants, Judith i Ramés II, per a consagrar-se per sencer al seu càrrec de director d'orquestra i, sobre tot, primer a l'ensenyança, primer de solfeig, després d'acompanyament i, finalment, de composició, succeint en el Conservatori a Massenet i a Faure.

La seva professió de fe al abandonar l'escena i com a replica als arguments dels seus detractors es tancà amb aquestes paraules:

« Cada dia veig més clarament d'immutables que són les lleis de l'òptica i de l'acústica en el teatre; l'estret que és el parentiu que uneix els nostres clàssics amb l'art contemporani, especialment al de Wagner, i jo solament puc perseverar en el camí que han tresat els mestres dels qui soc, cada dia, l'intèrpret respectuós i fervent. »

Entre els càrrecs que va desenvolupar figuren el d'inspector de l'ensenyança musical a França; president d'honor de l'Associació de compositors, etc., i se li deuen notables treballs sobre la major part de les obres de Mozart; sobre Hippolyte et Aricie, de Rameau; sobre Orfeu i Eurídice,, de Gluck; sobre Méhul i sobre Händel.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Alumne del Conservatori de París, el 1883 aconseguí el Gran Premi de Roma amb la cantata Le Gladieteur, establint-se al seu retorn a París, on el 1906 succeí en Paul Taffanel com a director de l'orquestra de l'Òpera. Fou professor del Conservatori de la capital francesa, on va tenir entre altres alumnes a Albert Wolff, i entre les seves obres principals figuren les òperes:

Els ballets

  • La maladetta,
  • Noêl ou le Mystére de la Nattivité,
  • L'amour dans les enfers,
  • Eros,
  • Zino-Zina, etc...
  • El misteri La dévotion de St. André,

A més de composicions per a piano, melodies vocals, etc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Vidal
  1. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1108-09 (ISBN 84-239-4580-4)