Paula Bonet Herrero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaula Bonet Herrero

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 desembre 1980 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Vila-real (la Plana Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatPaís Valencià
FormacióUniversitat Politècnica de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióil·lustradora, pintora Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Veu de Paula Bonet Herrero Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpaulabonet.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: paulabonetillustration Instagram: paulabonet Modifica el valor a Wikidata

Paula Bonet Herrero (Vila-real, Plana Baixa, 1980) és una escriptora, il·lustradora i pintora valenciana establerta a Barcelona.[1][2]

Biografia[modifica]

Llicenciada en belles arts a la Universitat Politècnica de València (1998-2003), també va estudiar a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile i a la Universitat de Nova York, on va perfeccionar la tècnica de pintura a l'oli i els gravats.[3][2] Durant la dècada dels 2000, Bonet va ser professora de literatura d'institut,[4] tenia un taller al Barri del Carme on donava classes de pintura i treballà a l'estudi de MacDiego.[5]

Inicialment, utilitzava les tècniques de l'oli i el gravat,[2] dedicant-se a la il·lustració des de l'any 2009.

Establerta a València des de finals de la dècada dels 2000, la seua popularitat esclataria el 2013, quan va realitzar una il·lustració per a un festival de cinema a València.[2] S'editaren 3.000 cartells, molts dels quals acabaren arrancats per gent que volia emportar-se'l a casa.[6][4] Aquell mateix any publica Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End, primer d'una sèrie de projectes editorials on combinaria il·lustració amb narrativa escrita,[2] i que va ser un èxit de vendes.[7][8] Durant esta etapa utilitza la llapissera, complementada per l'ús de pintura acrílica i aquarel·la,[9] alhora que destacava per un dibuix molt treballat de línia.[10] Amb la publicació de 813, llibre dedicat a la vida i l'obra del cineasta François Truffaut,[11] s'allunya d'alguns dels trets gràfics de l'obra anterior.[12] Del llibre es va fer una exposició itinerant, inaugurada a Las Naves de València i comissariada per MacDiego.[5] En aquell moment es refugia a Xile i comença a evolucionar cap a una pintura més lenta i pausada,[7] mentre que la seua narrativa s'impregna d'una major consciència feminista.[13]

En 2016 publica La sed, que va suposar un canvi en l'obra plàstica de Bonet,[9] qui comença a treballar amb grafit líquid.[10] El canvi gràfic va suposar un retorn als seus orígens com a pintora, amb una paleta més fosca i una represa de la tècnica de l'oli,[9] així com l'ús de l'aiguafort.[14] La utilització de grafit aquarelable li permet un resultat semblant al de l'algrafia.[10] Posteriorment va il·lustrar una adaptació del Tirant lo Blanc, amb textos de Josep Vicent Miralles, per a Llibres de la Drassana.[9] Per a l'adaptació, on es fa una lectura sensual de l'obra de Martorell, es deslliga de l'estil intimista i fosc de La sed, si bé s'aprecien influències com els dibuixos de corbs, amb predomini de tonalitats fosques.[9] Així mateix, també recupera el preciosisme d'alguns dels seus treballs primigenis.[9]

L'abril de 2018 realitza el cartell de la Fira del Llibre de Madrid[15] i publica el llibre Por el Olvido, amb text de Bonet basat en els diaris d'Aitor Saraiba[16] i on s'homenatja a Roberto Bolaño.[17] El setembre del mateix any publica Roedores, un llibre que tracta sobre l'experiència d'haver patit dos avortaments consecutius.[18]

Bonet té una destacada presència a diverses xarxes socials,[19] i ha exposat a diferents ciutats i continents.[9] El juny de 2018 va ser insultada repetidament després de denunciar a twitter la posada en llibertat dels membres de La Manada.[20][21]

El 2021 va publicar la seva primera novel·la, L'anguila, un llibre que parla del cos de la dona com a camp de batalla d'una guerra que no és la seua. L'obra, inspirada en la vida amorosa de l'autora i la dels seus avis, explica les agressions que reben moltes dones en el dia a dia. Des de les més lleus, petits detalls a què no acostumem a donar importància, a unes altres de molt més greus, com ara maltractaments, violacions i avortaments. Uns temes que Bonet també ha plasmat en una exposició paral·lela a la novel·la i amb el mateix títol, L'anguila, que es presentà a la Nau de València.[22]

Estil[modifica]

Paula Bonet va formar-se com a pintora,[23] utilitzant a les primeres obres l'oli i el gravat,[2] Com a il·lustradora, el seu estil va destacar per una tècnica característica, amb gran presència de la línia.[10][24]

Durant la primera meitat de la dècada de 2010, predominen els retrats, majoritàriament de rostres femenins amb galtes tenyides de vermell, color present a tota la seua obra.[25] Així mateix, utilitza la figura de la dona per explorar el món interior de les persones, combinant també cares amb paisatges o animals. Estos retrats, definits com a rostres idealitzats o nimfes comparteixen una gran semblança amb l'autora.[26][27] A partir de 2015, comença a abandonar alguns dels recursos utilitzats a l'obra anterior.[12] De 2016 ençà, descobreix el grafit líquid[10] alhora que experimenta un retorn als seus orígens com a pintora.[9] En esta etapa destaca la recuperació del gravat,[10] i una línia més fosca que no la de les seues primeres il·lustracions.[10] Narrativament, comença a reivindicar el feminisme en la seua obra.[2][28]

L'obra de Bonet ha estat fortament influïda per Vermeer i Richter així com figures cinematogràfiques i literàries com Miranda July, Wes Anderson, Siri Hustvedt, Haruki Murakami i François Truffaut.[29]

Referències[modifica]

  1. ↑ Barbeta, 2016, p. 6.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Chumillas i Guinot, 2016, p. 5.
  3. ↑ «Los amores de François Truffaut». Arxivat de l'original el 2016-11-24. [Consulta: 13 maig 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 Sánchez, Ana «¿Encara no seguiu aquesta il·lustradora?». El Periódico, 14-04-2014 [Consulta: 24 novembre 2016].
  5. ↑ 5,0 5,1 Aimeur, Carlos «Paula Bonet desconstruye su último libro en Las Naves de la mano de MacDiego». ValenciaPlaza, 05-03-2015.
  6. ↑ «Todos quieren el cartel del conejo blanco ilustrado por Paula Bonet». El País, 29-10-2013.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Paula Bonet: “Se nos educa en el miedo, en no pensar” | Forbes España». Revista Forbes, 04-05-2018. [Consulta: 20 maig 2018].
  8. ↑ «Paula Bonet: "Estoy cansada de que lo universal sea lo masculino"». El Independiente, 04-03-2018.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 Chumillas i Guinot, 2016, p. 6.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Chumillas i Guinot, 2016, p. 8.
  11. ↑ Montero, Mónica Luengo «La mujer que amaba a Truffaut». El País, 06-03-2015.
  12. ↑ 12,0 12,1 Viñas, Eugenio «Paula Bonet: "Los dibujos de una maraña de hilos y mofletes rojos ya no me interesan"». Valencia Plaza, 19-02-2015.
  13. ↑ Bonet, Paula «Nieve y conejos. El origen de 'La sed'». 20Minutos, 06-03-2018.
  14. ↑ Abella, Anna «Paula Bonet y las "despertadoras"». El Periódico, 26-10-2016.
  15. ↑ «Paula Bonet abandera a las escritoras en la Feria del Libro contra los cipotudos». El Español, 16-04-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-26 [Consulta: 26 juny 2018].
  16. ↑ Abella, Anna «Muerte, vida, amistad y Bolaño unen a Paula Bonet y Aitor Saraiba». El Periódico, 18-03-2018.
  17. ↑ «Paula Bonet: "Las mujeres necesitamos dejar de ser objeto para ser sujeto"». Harper's BAZAAR, 18-04-2018.
  18. ↑ Blánquez, Javier «Paula Bonet: "El aborto es un tema tabú entre mujeres"». El Mundo, 25-05-2018 [Consulta: 25 maig 2018].
  19. ↑ «El auge ilustrado». Eldiario.es, 05-03-2014.
  20. ↑ Hidalgo, Mamen «Insultan a Paula Bonet por decir que hay más de 5 violadores sueltos». El Periódico, 25-06-2018.
  21. ↑ «Paula Bonet: “Este no es un linchamiento hacia mi persona, sino hacia mi género”». Público.es, 25-06-2018. [Consulta: 26 juny 2018].
  22. ↑ Partal, Txell «Paula Bonet: “Va ser pintant un embrió que vaig entendre que jo havia gestat monstres”. Entrevista a Paula Bonet, que acaba de publicar la seua primera novel·la, 'L'anguila'». VilaWeb, 11-04-2021 [Consulta: 11 abril 2021].
  23. ↑ Chumillas i Guinot, 2016, p. 11.
  24. ↑ «Paula Bonet: “He necessitat la ficció per entendre l’autobiografia”». [Consulta: 26 març 2021].
  25. ↑ «Caras que explican historias». La Vanguardia, 15-04-2014 [Consulta: 25 maig 2018]. Arxivat 2016-08-15 a Wayback Machine.
  26. ↑ «Paula Bonet, rostros que cuentan mil historias». RTVE, 13-03-2014 [Consulta: 25 maig 2018].
  27. ↑ «¿Encara no seguiu aquesta il·lustradora?». El Periódico, 14-04-2014.
  28. ↑ Jabois, Manuel «Paula Bonet: “El machismo está en el hueso”». EL PAÍS, 06-11-2016.
  29. ↑ «El País: La mujer que amaba a Truffaut». El País, 06-03-2015 [Consulta: 25 maig 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Barbeta, Amparo «Ilustradoras rockstar». urban, 3, 2016, pàg. 4-9. D.L.: V-7-1958
  • Chumillas, Cristina; Guillot, Eduardo «Paula Bonet. "L'escriptura sempre ha estat present en el meu treball plàstic".». Lletraferit. Llibres de la Drassana, num. 8, 2016, pàg. 4-11. ISSN: V-2819-1996.
  • Bonet, Paula Qué hacer cuando en la pantalla aparece the end, 2014.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paula Bonet Herrero
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paula_Bonet_Herrero&oldid=33035643»