Paula de Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Paula

Santa Paula, santa Eustòquia i sant Jeroni, pintura de Francisco Zurbarán, ca. 1630 (Washington DC, National Gallery of Art)
vídua
Naixement 5 de maig de 347
Roma
Defunció 26 de gener de 404
Betlem (Palestina)
Enterrament Basílica de la Nativitat (Betlem)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 26 de gener (els ortodoxos, el 8 de febrer, corresponent al 26 de gener del calendari julià)
Fets destacables Deixeble de Sant Jeroni; mare de santa Eustòquia
Iconografia Hàbit jerònim, amb llibre; com a pelegrina; amb els sants Jeroni i Eustòquia; adorant el pessebre de Betlem; amb un rotlle amb la inscripció Cogite me Paula; embarcant
Patronatge Vídues

Santa Paula (Roma, 5 de maig de 347 - Betlem, 26 de gener de 406) era una noble matrona romana de fe cristiana, deixeble de Sant Jeroni. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Partida de santa Paula del port d'Òstia, per Claude Lorraine (Madrid, Prado).
Basílica de la Nativitat (Betlem)

Paula pertanyia a una rica i noble família patrícia (el seu avi matern era el cònsol Petroni Probí), emparentada amb la gens Cornelia. Als quinze anys (362) va casar-se amb el senador Toxoci, de qui tingué cinc fills: Blesil·la, Paulina, Eustòquia, Rufina i Toxoci.

El 379, mort el seu marit, es va consagrar a la pregària i la penitència, juntament amb un grup de vídues que es reuniren sota la direcció de Marcela en una casa de l'Aventí. Quan Jeroni d'Estridó arribà a Roma en 382, amb els bisbes Epifani de Salamina i Paulí d'Antioquia, els va oferir hospitalitat. Arran d'aquest contacte, Paula decidí d'anar a Orient i consagrar-s'hi a la vida monàstica.

Sota la direcció de Jeroni, estudià la Bíblia amb la seva filla Eustòquia, arribant a aprendre l'hebreu. Una altra filla, Blesil·la, s'uní a la seva mare quan va quedar vídua, però també morí el 384. Mentrestant, Paulina va desposar el senador Pamaqui, també deixeble de Jeroni i després canonitzat; Rufina morí el 386; Toxoci va convertir-se al cristianisme en 385 i maridà Leta, filla del sacerdot Albí, de qui tingué una filla anomenada Paula, que va morir a Palestina i va assistir Jeroni al seu llit de mort.

Quan, a la mort de Damas I (384), Jeroni decidí de deixar Roma i tornar a Orient, Paula i Eustòquia van marxar amb ell. Després de passar per Antioquia, van visitar els llocs sants de Palestina i Egipte, estudiant la vida dels eremites i els primers monestirs. Finalment, s'establiren a Betlem.

Paula va morir en un dels dos monestirs que va fundar a Betlem. Va intentar que Marcela, la seva antiga companya, s'unís a la seva comunitat. Fins al final de la seva vida va mantenir la relació amb Jeroni; va morir als 59 anys el 26 de gener de 406, i va ésser enterrada a la Basílica de la Nativitat de Betlem.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paula de Roma