Paula de Roma
 Santa Paula, santa Eustòquia i sant Jeroni, pintura de Francisco Zurbarán, ca. 1630 (Washington DC, National Gallery of Art) |
|
| vídua | |
|---|---|
| Naixement | 5 de maig de 347 Roma |
| Defunció | 26 de gener de 404 Betlem (Palestina) |
| Enterrament | Basílica de la Nativitat (Betlem) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 26 de gener (els ortodoxos, el 8 de febrer, corresponent al 26 de gener del calendari julià) |
| Fets destacables | Deixeble de Sant Jeroni; mare de santa Eustòquia |
| Iconografia | Hàbit jerònim, amb llibre; com a pelegrina; amb els sants Jeroni i Eustòquia; adorant el pessebre de Betlem; amb un rotlle amb la inscripció Cogite me Paula; embarcant |
| Patronatge | Vídues |
Santa Paula (Roma, 5 de maig de 347 - Betlem, 26 de gener de 406) era una noble matrona romana de fe cristiana, deixeble de Sant Jeroni. És venerada com a santa per l'Església catòlica.
Biografia [modifica]
Paula pertanyia a una rica i noble família patrícia (el seu avi matern era el cònsol Petroni Probí), emparentada amb la gens Cornelia. Als quinze anys (362) va casar-se amb el senador Toxoci, de qui tingué cinc fills: Blesil·la, Paulina, Eustòquia, Rufina i Toxoci.
El 379, mort el seu marit, es va consagrar a la pregària i la penitència, juntament amb un grup de vídues que es reuniren sota la direcció de Marcela en una casa de l'Aventí. Quan Jeroni d'Estridó arribà a Roma en 382, amb els bisbes Epifani de Salamina i Paulí d'Antioquia, els va oferir hospitalitat. Arran d'aquest contacte, Paula decidí d'anar a Orient i consagrar-s'hi a la vida monàstica.
Sota la direcció de Jeroni, estudià la Bíblia amb la seva filla Eustòquia, arribant a aprendre l'hebreu. Una altra filla, Blesil·la, s'uní a la seva mare quan va quedar vídua, però també morí el 384. Mentrestant, Paulina va desposar el senador Pamaqui, també deixeble de Jeroni i després canonitzat; Rufina morí el 386; Toxoci va convertir-se al cristianisme en 385 i maridà Leta, filla del sacerdot Albí, de qui tingué una filla anomenada Paula, que va morir a Palestina i va assistir Jeroni al seu llit de mort.
Quan, a la mort de Damas I (384), Jeroni decidí de deixar Roma i tornar a Orient, Paula i Eustòquia van marxar amb ell. Després de passar per Antioquia, van visitar els llocs sants de Palestina i Egipte, estudiant la vida dels eremites i els primers monestirs. Finalment, s'establiren a Betlem.
Paula va morir en un dels dos monestirs que va fundar a Betlem. Va intentar que Marcela, la seva antiga companya, s'unís a la seva comunitat. Fins al final de la seva vida va mantenir la relació amb Jeroni; va morir als 59 anys el 26 de gener de 406, i va ésser enterrada a la Basílica de la Nativitat de Betlem.
Bibliografia [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paula de Roma |
