Paulina Bonaparte

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Paulina Bonaparte, Princesa Borghese, en el seu casament (1797)

Paulina Bonaparte (en francès Marie Paulette o Pauline Bonaparte), també coneguda com a Paulina Borghese, Princesa de França, Princesa i Duquesa de Guastalla (Ajaccio, Còrsega, 20 d'octubre del 1780- Florència, 9 de juny del 1825) va ser la germana petita i la preferida de Napoleó I.

Taula de continguts

[edita] Infantesa

Pauline restà a Còrsega fins els 13 anys. El 1793 fugí de l'illa acompanyant la seva mare i germans tot seguint Napoleó, el germà gran.

[edita] Matrimoni amb Charles Leclerc

Pauline Bonaparte, per François-Joseph Kinson (1808)

A França portà una vida amb nombrosos escàndols amorosos, que portaren Napoleó a fer-la casar el 1797 amb Charles Victor Emmanuel Leclerc, general dels seus exèrcits.

Pauline seguí Leclerc en el seu trasllat a Saint-Domingue (avui Haití) per fer fora del poder el general negre Toussaint-Louverture. Allà, Pauline seguí tenint diversos amants, sovint militars de baix rang, fins i tot quan el seu marit emmalaltí de febre groga, que li acabaria causant la mort.

[edita] Matrimoni amb Camillo Borghese

El 1803 es casà, a requeriment del seu germà, amb el noble italià Camillo Filippo Ludovico Borghese. Dona amant de la bona vida i de l'encant de la cort, continuà donant lloc a nombrosos escàndols i se li atribueixen nombrosos amants.

[edita] La Venus Victrix de Canova

La Venus Victrix d'Antonio Canova.

Pauline fou una dona bella i li agradà lluir, cosa que la portà a ser la model nua de la cèlebre escultura neoclàssica en marbre d'Antonio Canova, la Venus Victrix[1], realitzada entre 1805 i el 1808 i que hom pot admirar a la Galleria Borghese de Roma, on ha estat des del 1830.

[edita] Referències