Pauline à la plage

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Pauline à la plage

Fitxa tècnica
Direcció: Éric Rohmer

Guió: Éric Rohmer

Música: Jean-Louis Valéro

Fotografia: Néstor Almendros

Muntatge: Cécile Decugis

Protagonistes: Amanda Langlet
Arielle Dombasle
Pascal Greggory
Féodor Atkine
Simon de la Brosse
Rosette

Dades i xifres
País: França
Data d'estrena: 1983
Duració: 91 minuts
Idioma original: Francès

Pàgina sobre “Pauline à la plage a IMDb

Valoracions
IMDb 7.3/10 stars
FilmAffinity 7.3/10 stars

Pauline à la plage és una pel·lícula francesa del 1983 dirigida per Éric Rohmer. El film forma part del cicle "Comèdies i proverbis", formada per 5 altres pel·lícules entre les quals destaca sobretot Le Rayon vert, guanyadora del Lleó d'Or al Festival de Cinema de Venècia de 1986.

Argument[modifica | modifica el codi]

Pauline, una adolescent de 15 anys, va a passar les vacances a la costa de Normandia acompanyada de la seva cosina Marion, molt més gran que ella i recèn separada del seu marit. Un cop a la platja, les dos cosines es topen amb Pierre, un ex-company sentimental de Marion que els presenta al seu vell amic Herni. L'amic de Pierre de seguida invita a les dos joves a sopar a casa seva, on té lloc una llarga i prolongada dissertació sobre l'amor en una estàtica escena típicament "Rohmeriana" on els quatre amics donen voltes sobre el mateix tema tot posant de manifest les seves inquietuds i contraposant els seus diferents punts de vista. La vetllada acaba exitosa pel pragmàtic Henri, qui acaba passant la nit amb la idealista Marion. Ella en busca d'un amor ardent i sincer capaç de reemplaçar el seu disgust conjugal.

L'endemà a la platja un adolescent de 17 anys anomenat Sylvain s'interessa per Pauline mentres Pierre insisteix amb donar classes de surf a Marion. Pierre, que la nit passada ha fet una declaració d'amor a Marion, no pot evitar que ella l'esquivi per visitar novament a Henri, de qui s'ha quedat enamorada.

El dia següent Henri es topa amb els joves Sylvain i Paulina a la platja i els invita a anar a casa seva. Marion, que per tal de trobar Henri es passa espontàniament per casa seva, sorprèn als dos joves fent manetes al llit i més tard, en un to recriminatori, confessa a Henri la seva preocupació per la jove Pauline, de qui és responsable.

Les dos cosines organitzen el següent dia una excursió al Mont Saint-Michel. Mentrestant a la platja, Henri i Sylvain coneixen a Louisette, una venedora ambulant de dolços, i tots tres acaben a la casa d'Henri: Sylvain mirant la televisió i Henry i Louisette entretenint-se junts al llit. Els dos amants són descoberts per Pierre, que passava pel costat de la casa i els veu a través de la finestra. Després, quan Sylvain s'adona que Marion està a punt d'arribar, córrer depressa a alertar a Henry i Louissete, que ara estan junts al bany. Henry té el ràpid reflex de tancar junts a Sylvain i Louissete just quan Marion arriba. Ella es queda doncs amb l'errònia convicció que Sylvain ha posat les banyes a la seva petita cosina.

Pierre, que està gelós d'Henri, visita a Marion per tal de delatar al seu amic, a qui acusa d'infidelitat, d'haver-se'n anat al llit amb Louisette. Això no obstant, Marion l'aconsegueix convèncer que en realitat a qui ha vist a l'habitació era a Louisette amb Sylvain, i no pas Henri. Pierre delata aleshores la infidelitat de Sylvain a Pauline, qui té una gran decepció. La veritat dels fets, però, surt finalment a la llum quan Louissette admet a Pierre que ella se n'ha anat al llit amb Henri i no pas amb Sylvain.

Al següent dia, aprofitant l'absència de Marion, Pierre i Henri es disculpen amb Pauline per tot l'embolic provocat, i ella es reconcilia així amb Sylvain. Marion, de mentres, és l'única persona que encara no coneix la veritat dels fets.

Quan l'endemà Pauline es lleva a la casa d'Henri on ha passat la nit, sorprèn a aquest besant-li les cames. Ell es disculpa i després, mentres esmorsen junts, li explica que se'n va de seguida cap a Quiberon, deixant així Marion a l'estacada. Pauline es mostra preocupada per la seva cosina, qui viu enganyada en un núvol il·lusori que no es mig difumina fins que la crua realitat li mostra que Pierre l'ha abandonat despedint-se a més a la francesa.

Finalment, les dos cosines també decideixen abandonar prematurament la costa atlàntica i retornen juntes a Paris: la satisfeta Pauline amb l'esperança de tobar-se l'any que ve amb Sylvain, la somniadora Marion decebuda per la sobtada marxa de Pierre. Ella, malgrat tenir certes sospites, no sabrà mai del cert el que realment ha passat a casa de Henri; i prefereix de fet no conèixer la veritat.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

  • Amanda Langlet: Pauline
  • Arielle Dombasle: Marion
  • Pascal Greggory: Pierre
  • Féodor Atkine: Henri
  • Simon de la Brosse: Sylvain
  • Rosette: Louisett

El cicle "comèdies i proverbis[modifica | modifica el codi]

Pauline à la plage és la tercera entrega del cicle que Éric Rohmer ha anomenat Comèdies i proverbis, el qual està integrat per les altre següents pel·lícules:

Premis[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Éric Rohmer: Comédies et Proverbes. Volume I, La Femme de l'aviateur, Le Beau Mariage, Pauline à la plage. Paris: Cahiers du cinéma 1999. (= Petite Bibliothèque Bd. 37) ISBN 2-86642-240-6
  • Carole Desbarats: Pauline à la plage d'Éric Rohmer. Crisnée: Yellow Now 1990. ISBN 2-87340-075-7

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]