Pauròpodes
Pauropoda  | |
|---|---|
_crop.jpg) Un pauròpode de Nova Zelanda | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Myriapoda |
| Classe | Pauropoda Avebury, 1868 |
| Famílies | |
Els pauròpodes (Pauropoda, del grec pauro, "petit" i podo, "peu") són una classe de miriàpodes similars als quilòpodes (centpeus i afins), petits i antics. Inclou un sol ordre, Pauropodina. Tot i ser molt similars als centpeus és probable que siguin un grup germà dels diplòpodes. Se'n coneixen entre 500[1] i 715[2] espècies arreu del món distribuïdes en quatre famílies. Viuen a llocs humits i són sapròfags. Quan surten de l'ou només tenen tres parells de potes.
Característiques[modifica]
Els pauròpodes són de mida molt petita (0,5-2 mm) i tenen el cos tou, ja que la cutícula no està calcificada. Les antenes posseeixen entre quatre i sis artells i són ramificades, amb dues curtes branques proveïdes de flagels. Tenen de 9 a 11 parells de potes. No tenen ulls, però presenten un parell d'òrgans sensorials amb aspecte d'ulls. Les peces bucals consten d'un parell de mandíbules i el primer parell de maxil·les estan fusionades entre si originant un gnatoquilari; falta el segon parell de maxil·les. Els gonòpors (porus genitals) s'obren en el tercer segment del tronc. No tenen aparell respiratori i circulatori.
Referències[modifica]
- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3
- ↑ Chapman, A.D. 2007. Numbers of Living Species in Australia and the World. Invertebrates. A Report for the Department of the Environment and Heritage. Australian Biodiversity Information Services, Toowoomba, Australia. ISBN (online) 978 0 642 56850 2
