Peònia (regne)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'antic regne. Vegeu-ne altres significats a «Peònia».
Mapa de la zona

Peònia (Paeonia) fou un regne del nord i nord-est de Macedònia habitat pels peons.

La Peònia limitava al nord amb Panònia de la que la separava la cadena de l'Hesemos (els Balcans); el nom dels habitants d'aquesta darrera regió (en llatí pannonis) és similar al grip frigi-traci dels paeones (peons). Un dels districtes de Peònia era Pelagònia que portava el nom de Pelegon, l'heroi epònim. Apià designa als panonnis com paeones, però es tracta clarament d'una confusió.

Quan els temènides es van apoderar d'Emàtia, Almòpia, Crestònia i Migdònia els peons van conservar les terres al darrere de l'Axios, i les tribus es van estructurar en un regne amb un únic sobirà.

Van restar independents fins que Filip II de Macedònia, fill d'Amintes, els va sotmetre a vassallatge després de la mort del seu rei Agis. A la mort de Filip van haver de reconèixer la sobirania d'Alexandre el Gran i successius reis de Macedònia. El regne de Peònia és esmentat encara sota Cassandre però després les notícies quasi desapareixen. El rei Audoleó va ser independent i apareix també un altre rei de nom Lleó (Cabanes, "L'Epire") o Eupolòmen

Els peonis es van enfrontar als gàlates, aliats als macedonis i foren derrotats (280 aC) i segurament el regne fou ocupat temporalment pels gàlates i desestructurat. Antígon II Gònates va sotmetre el país, que va conservar caps locals. Dropió es creu que va gaudir de virtual independència.

Quan els romans van conquerir Macedònia, Peònia i l'oest de l'Axios, fou inclosa al districte segon, i s'estenia entre el denteletes i medis de Tràcia, i els dardanis, dassaretes i penestes de la frontera il·lírica amb les valls de l'Erigon, l'Axios, l'Estrimó i l'Augitas, i al sud fins a la plana de Siris.

Les seves tribus principals eren els odomants (odomanti), estreis (aestraei), Graeis (Graaei) i agrians (agrianes) amb els districtes de Parstimònia (Parstrymonia, la vall de l'alt Estrimó) i Paròria o Paroreia (les muntanyes al costat de l'Alt Estrimó). A la frontera oriental hi havia el districte de Deuriopos, el de Pelagònia i el de Lincestis que abraçaven el país regat per l'Erigon.

Ciutats[modifica | modifica el codi]

La primera capital fou Bylazora (moderna Veles a la Republica de Macedònia) a la vora de l'Axios. Més tard la capital fou Stobi (moderna Pusto Gradsko)

Reis de Peònia[modifica | modifica el codi]

  • Agis (rei) vers 354 aC
  • Liceu (Lycceius o Lyppeius o Lycpeius) vers 355-335 aC
  • Patraos vers 335-315 aC
  • Audoleó 315-286 aC
  • Eupolèmen ?

Reis vassalls o caps tribals[modifica | modifica el codi]

  • Derronau
  • Dròpion o Dropió
  • Bastareu
  • Nicarc


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peònia (regne) Modifica l'enllaç a Wikidata