Pearl S. Buck

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pearl S. Buck

Retrat de jove de Pearl S. Buck
Naixement Pearl Comfort Sydenstricker
26 de juny de 1892
Hillsboro, Virgínia de l'Oest, Estats Units
Defunció 6 de març de 1973
Danby, Vermont, Estats Units
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Ocupació Escriptora.
Conegut per Pearl S. Buck
Fills/es Sis naturals i tres adoptats
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1938)

Pearl Comfort Sydenstricker, que adoptà el nom de Pearl Sydenstricker Buck i és coneguda popularment com a Pearl S. Bruck (Hillsboro, Virgínia de l'Oest, EUA 1892 - Danby, Vermont, EUA 1973), fou una escriptora nord-americana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1938.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 26 de juny de 1892 a la ciutat de Hillsboro, població situada a l'estat nord-americà de Virgínia de l'Oest. Va passar la meitat de la seva vida a la Xina, on la van dur els seus pares missioners amb tres mesos d'edat i on va viure uns quaranta anys. El 1910 va retornar als Estats Units d'Amèrica per estudiar al Randolph College, on es graduà el 1914. Aquell mateix any retornà a la Xina, on es va casar amb John Lossing Buck el 13 de maig de 1917 i del qual adoptà el seu cognom. La família es traslladà a Nanjing, on Pearl fou professora de literatura anglesa a la Universitat de Nanking. El 1926 abandonaren la Xina per retornar als Estats Units, on realitzà un postgrau a la Universitat de Cornell.

Pearl va tenir sis fills i en va adoptar tres més, un de xinès, un altre hindú i l'últim japonès, i vivia en una bonica casa, enmig de camps verds en els turons de Pennsilvània.

Pearl S. Buck morí el 6 de març de 1973 a la ciutat de Danby, situada a l'estat de Vermont.

L'encant de Pearl per la Xina[modifica | modifica el codi]

Quan a la Xina mil·lenària pul·lulaven els bandits, i les condicions de vida feien poc menys que impossible qualsevol treball civilitzador, una dona, nord-americana pel seu origen, malgrat que oriental en virtut del seu gran amor per aquesta terra, tractà d'ensenyar l'anglès i de pensar en xinès. La natural reserva d'aquest poble al que tan bé desitjava fer, la ferí vivament; malgrat tot se sentí amb forces per a dedicar a Xina tot el fruit de les seves experiències, condensades en llibres emocionants, que a no pocs dels seus lectors resultaren una revelació envers la vida xinesa.

Pearl havia arribat pocs mesos abans de complir l'any de vida. En els braços de la seva mare aprengué a estimar com a pròpia aquella estranya terra. Quines aventures esperaven a aquests tres éssers, als quals el destí havia posat enmig d'un poble mil·lenari, gelós guardià dels seus secrets?...

Els pares de Pearl s'endinsaren en el vastíssim territori; arreu, la fam, la ignorància, la malaltia, configuraven un quadre descoratjador. Pearl va créixer a cura d'una vella dida, que semblava encarnar l'esperit de la Xina. Els seus pares emprenien llargs viatges i la nena escoltava de la seva dida les històries d'Àsia, o bé jugava amb petits xinesos, als quals deia germans.

Els dos anys que passà als Estats Units estudiant, li semblaren interminables, perquè l'Orient ja s'havia ficat en la seva sang. retornà a la seva pàtria adoptiva, amb el cor obert a tots els encanteris. Només desembarcar a Shanghai es postrà i besà la terra, segons l'antic costum xinès; així, simbòlicament, restava segellada la seva unió definitiva amb aquell país, que estimava com a propi. Pearl volia recórrer les llargues i sinuoses arteries d'aquell immens país; necessitava apropar-se de bell nou als parracs de la humil gent camperola, aquesta vegada per a compartir el seu dolor. Es casà amb un jove i acompanyà els seus pares en llargs pelegrinatges per l'interior.

Tenia vint anys quan s'internà en les planures infectades de bandits. Al llarg de les més increïbles peripècies adquirí experiència, comprengué cabal-ment el pensament d'aquell poble, al que amenaçava la guerra civil.

Calia salvar-los de l'hecatombe. La ignorància, el patiment, la manca de mitjanç per combatre les malalties i la promiscuïtat, feien necessaris els serveis de mestres i infermeres. Exercí el magisteri a Shanghai. Estudià xinès i s'encaminà a Nanking amb el seu marit a fi d'exercir el professorat d'anglès en la Universitat.

Núvols de foscor s'obrien sobre la Xina. La guerra civil arrasà la Universitat. El 1927, Pearl Buck comprengué que, pels xinesos, ella seguia sent estrangera. Tumultuoses manifestacions anti-nord-americanes es succeïen en els carrers de la ciutat; el seu nom no era pronunciat amb amor, sinó amb prevenció i rancúnia. aquell poble, al que havia estimat com a seu, li girava l'esquena. Va extraure forces d'aquest dolor. Es decidí a escriure sobre aquells pobres éssers, als quals no deixava de considerar germans. Però de res li valgueren les raons de l'amor, enfront les raons de la força.

Aquells pels que tant havia fet, als quals també comprenia, s'encongiren d'espatlles i l'expulsaren a punta de baioneta del país la qual vida havia compartit durant quaranta anys. Miraculosament assolí salvar la vida durant el setge de Nanking i hagué de fugir amb la seva família.

Als Estats Units la gent vivia el drama de la gran crisi de 1930 i veien naufragar llurs creença's en una prosperitat incessant i sense entrebancs, crisis ni misèries. Res era estable ni podia preveure una solució; en mig de les multituds del món que sofrien fam, l'espectre de la misèria descorria el vel d'eufòria que fins llavors els hi havia desfigurat la realitat.

S'escoltà amb gust a Pearl Buck que mostrava la vida d'un poble tradicionalment pobre, i que assenyalava, com a taula de salvament, l'únic bé al qual calia aferrar-se: la terra. Encertat o no, el seu missatge aparegué ple de fraternal amor per a un poble humil, i per això, la fam de terra Wang (personatge de La bona terra) i la seva obstinació en agafar-se a ella quan arribà a tindre-la, va fer forat en el sentiment de tots els pobles.

Pearl Buck s'endinsà psicològicament en els costums seculars dels xinesos, compartint-los durant anys; la vida dels camperols, amb els seus mètodes de treball, llurs supersticions, misèries, penes i alegries fou recollida en l'apassionant obra d'aquesta dona.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

L'any 1930 inicià la seva obra literària amb la publicació de la novel·la East Wind-West Wind, a la qual seguí The Good Earth, que la féu guanyadora del Premi Pulitzer, i que la convertí en una de les escriptores de moda del moment.

El seu bilingüisme li va fer sentir de forma especialment profunda la relació orient-occident, que ha quedat reflectida en gran part de les seves obres. Així mateix va tractar des d'un principi qüestions feministes que després marcarien la seva vida amb la realització de tasques d'acord amb els seus ideals, la publicació de la revista Asia i culminant amb la Fundació que duu el seu nom.

L'any 1938 fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura per les seves riques i èpiques descripcions de la vida camperola a la Xina i per a les seves obres mestres biogràfiques.

Fragment de The Good Earth, en català (La bona terra) Premi Pulitzer (1931)

« Era el dia de les noces de Wang Lung. En els primers instants, al obrir els ulls en la foscor de les cortines que envoltaven el seu llit, no pogué explicar-se perquè aquella albada li semblava diferent de les altres.
El silenci regnant en la casa només era destorbat per la dèbil tos entre-tallada del seu vell pare, la habitació del qual restava oposada a la de Wang Lung, de l'altra cantó de la habitació central.
El primer soroll que s'escoltava a la casa tots els matins, era la tos de l'ancià.
Wang Lung l'escoltava generalment ajagut al llit, romanent així fins que l'escoltava més a prop i la porta de la habitació dels seu pare girava sobre les frontisses de fusta.
Però aquest matí no esperà. Donà un salt i corregué les cortines del seu llit.
Era una aurora ombrívola i vermella. I a través d'un forat quadrat que a vegades feia la feina de finestra, on tremolava un paper fet tires, fulgurava un cel bronzí.
Wang Lung s'encaminà cap al forat i arrancà el paper, mormolant: És primavera i no necessito això.
»

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

Novel·les[modifica | modifica el codi]

  • 1922: East Wind-West Wind
  • 1931: The Good Earth, Premi Pulitzer
  • 1931: The Young Revolutionist
  • 1932: Sons
  • 1933: The First Wife
  • 1934: The Mother
  • 1938: This Proud Heart
  • 1939: The Patriot
  • 1940: Other Gods
  • 1942: Dragon Seed
  • 1943: The Promise
  • 1946: Pavilion of Women
  • 1948: Portrait of a Marriage
  • 1952: The Hidden Flower
  • 1957: Letter from Peking
  • 1963: The Living Reed
  • 1964: Death in the Castle
  • 1969: The three daughters of madame Liang

Biografies[modifica | modifica el codi]

  • 1936: The Exile
  • 1936: Fighting Angel
  • 1954: My Several Worlds, autobiografia
  • 1962: A Bridge For Passing, autobiografia

No-Ficció[modifica | modifica el codi]

  • 1970: China as I See It
  • 1971: The Story Bible
  • 1972: Pearl S. Buck's Oriental Cookbook

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pearl S. Buck

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopedia Estudiantil, fascicle núm. 92, pàg. VIII-16, setembre de 1964