Pebràs lleter

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pebràs lleter
Lactarius060.jpg
Il·lustració de l'any 1791
Il·lustració de l'any 1791
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Ordre: Russulales
Família: Russulaceae
Gènere: Lactarius
Espècie: L. piperatus
Nom binomial
Lactarius piperatus
(L.) Pers., 1797[1]
Sinònims
  • Agaricus piperatus (L., 1753)
  • Lactifluus piperatus ((L.) Kuntze, 1891)
  • Lactifluus piperatus ((L.) Roussel, 1806)[2]
Vista superior d'un pebràs lleter
Exemplar fotografiat a la part belga de la regió de les Ardenes.

El pebràs lleter o terrandòs (Lactarius piperatus) és una espècie termòfila de bolet pertanyent a la família Russulaceae.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El seu nom científic prové del llatí (piper=pebre) pel seu sabor coent.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Fa fins a 25 cm de diàmetre.
  • Barret adult de color blanc o amb taques brunenques i amb una clara depressió central en forma d'embut i amb el marge enrotllat.
  • Superfície de llisa a rugosa, mai vellutada.
  • Làmines molt juntes i decurrents.
  • Cama curta, gruixuda i blanquinosa.
  • Carn ferma i de color blanc.
  • Té una llet de gust molt picant i de color blanc que, en assecar-se, esdevé d'un verd groguenc.
  • La seua olor és entre fúngica i afruitada, no pas desagradable.[4][5][3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un bolet primerenc que apareix sobretot a l'estiu o l'inici de la tardor, al voltant de planifolis (principalment, alzines, sureres, roures i castanyers) i coníferes, en grups de pocs exemplars i, amb freqüència, en companyia de la lleterola roja (Lactarius volemus).[6][7]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Europa,[8] el nord-est de Turquia (tocant la Mar Negra)[9] i l'est i el centre de l'Amèrica del Nord a l'est de Minnesota.[10] Ha estat introduïda accidentalment a Australàsia, on es troba sota arbres introduïts i nadius.[11][12]

Ús gastronòmic[modifica | modifica el codi]

És comestible, però molt coent i una mica indigest (pot irritar les mucoses de l'aparell digestiu si no és ben cuinada).[4][13] És considerat com una delícia a l'Europa oriental (incloent-hi Rússia)[14] i l'Índia on és menjada fregida o rostida amb una mica de mantega i sal. També és molt popular a Finlàndia on és bullit diverses vegades, conservat en aigua salada i refrigerat abans de servir-lo en escabetx o en amanides.[15] En altres indrets, és emprat com a condiment sec o fresc (com una mena de pebre), tot i així encara conserva un sabor desagradable i acostuma a ésser difícil de digerir.[10][16] Si és consumit fresc o cru, pot causar una reacció irritant als llavis i la llengua que triga a desaparèixer una hora.[17]

Propietats medicinals[modifica | modifica el codi]

En el passat s'utilitzava per combatre malalties (com ara, la blennorràgia)[18] i al segle XIX com un remei popular contra la tuberculosi (tot i que sense cap efecte curatiu).[19] Avui en dia és investigada per les seues propietats antimicrobianes i medicinals (es pot emprar com un agent antiviral i el seu làtex és efectiu contra les berrugues víriques).[20][21][22][23][24][25][26][27]

Confusió amb altres espècies[modifica | modifica el codi]

És molt semblant, gairebé idèntica, a l'espècie Lactarius pergamenus o Lactarius glaucescens, la qual comença a fructificar una mica més tard i el seu làtex es torna verd oliva en assecar-se sobre les làmines. A més, aquest làtex reacciona molt vivament amb la potassa, cosa que no fa el pebràs lleter. Altres Lactarius de color blanc (com ara, la pebrassa vellutada -Lactarius vellereus- o el pebràs lleter de riberada -Lactarius controversus-) tenen les làmines molt més separades.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 fungipedia.es (castellà)
  4. 4,0 4,1 Enciclopèdia Catalana (català)
  5. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 63.
  6. Gràcia, Enric, 2005.
  7. Asociación Micológica de Durango (castellà)
  8. Phillips, Roger, (1981). Mushrooms and Other Fungi of Great Britain and Europe. Londres: Pan Books. pp. 77. ISBN 0330264419.
  9. Sesli, E., (2007). Preliminary checklist of macromycetes of the East and Middle Black Sea Regions of Turkey. Mycotaxon 99: 71–74. [1]
  10. 10,0 10,1 RogersMushrooms (anglès)
  11. Hall, Ian Robert; Buchanan, Peter K.; Stephenson, Steven L.; Yun, Wang; Cole, Anthony L. J., (2003). Edible and Poisonous Mushrooms of the World. Timber Press. pp. 156. ISBN 9780881925869. [2]
  12. Fuhrer, B., (2005). A Field Guide to Australian Fungi. Bloomings Books. ISBN 1-876473-51-7. p. 105.
  13. RedNaturaleza (castellà)
  14. Molokhovets, Elena; Stetson Toomre, Joyce, (1992). Classic Russian Cooking. Indiana University Press. pp. 95. ISBN 9780253212108. [3]
  15. MushroomExpert.com (anglès)
  16. First Nature (anglès)
  17. Spoerke, David G.; Rumack, Barry H., (1994). Handbook of Mushroom Poisoning. CRC Press. pp. 356. ISBN 9780849301940. [4]
  18. InfoJardín (castellà)
  19. Rolfe, F. W., (1974). The Romance of the Fungus World. Courier Dover Publications. pp. 140. ISBN 9780486231051. [5]
  20. Hoffman, Edward Jack, (1999). Cancer and the Search for Selective Biochemical Inhibitors. CRC Press. pp. 178. ISBN 9780849391187. [6]
  21. Medicinal Mushrooms (anglès)
  22. Choi EC, Kim BK. Studies on the constituents of the higher fungi in Korea. Part 4. Isolation of gultorin from Lactarius piperatus. Korean Journal of Pharmacognosy. 1975 (6)1:49-51.
  23. Dulger, B, Yilmaz, F, Gucin, F. Antimicrobial activity of some Lactarius species. Pharm Biol. 2002 40(4):304-6.
  24. Fushiya, 1988. Fushiya, S, Watari, F, Tashiro, T, Kusano, G, Nozoe, S. A new acidic amino-acid from a basidiomycetes, Lactarius piperatus. Chem Pharm Bull. 1988 36(4):1366-70.
  25. Jayko LG, Baker TI, Stubblefield RD, Anderson RF. Nutrition and metabolic products of Lactarius species. Canadian Journal of Microbiology. 1974 8:361–371.
  26. Wang Y, Yang SP, Yue JM, Chow S, Kitching W. Novel sesquiterpenes from the fungus Lactarius piperatus. Helvetica Chimica Acta. 2003 86(7):2424-33.
  27. Yaoita Y, Machida K, Kikuchi M. Studies on the constituents of mushrooms, part V - Structures of new marasmane sesquiterpenoids from Lactarius piperatus (SCOP.: Fr.) S. F. Gray. Chemical & Pharmaceutical Bulletin. 1999b 47(6):894-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]