Pebre de Caiena

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fruit de la planta Capsicum annuum amb el qual es fa el pebre de Caiena.

El pebre de Caiena és un condiment en forma de pólvores obtingudes per la trituració dels fruits dessecats de la planta de l'espècie Capsicum annum. És un pebre de color vermell i molt coent emprat en medicina i per condimentar plats.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

El fruit de l'espècie Capsicum annum ha estat utilitzat en medicina durant segles i, recentment, s'ha demostrat científicament que estimula la producció d'endorfines al cos humà.

Tradicionalment s'ha emprat per als següents problemes de salut:

Components actius[modifica | modifica el codi]

El pebre de Caiena conté un alcaloide conegut com a capsaïcina, el qual, a banda d'oferir la sensació de coentor, alleuja temporalment el dolor en el cas de patir de reumatisme o artritis. El seu procés és el següent: la capsaïcina, fregada sobre la pell, estimula els receptors de calor i dolor de l'epidermis, provocant així una irrigació sanguínia més intensa. En resposta a la irritació, el cervell segrega endorfines, les quals provoquen una sensació de benestar i satisfacció.

Així mateix, la capsaïcina és un agent antibiòtic bastant efectiu. Els aliments preparats amb pebre de Caiena es conserven millor i és una de les raons per les quals aquesta espècia és popular a les regions tropicals. La cuina asiàtica (en especial la indonèsia, la tailandesa i la hindú) va adoptar el pebre de Caiena després de la seva introducció pels europeus.

A més, s'ha demostrat que la capsaïcina redueix la viscositat de les plaquetes, estimula la secreció de saliva afavorint la digestió i és un poderós antioxidant.

Encara que les dosis contingudes de capsaïcina en el pebre de Caiena no comporten riscos pot provocar irritació, inflamació i lesions per cremada si és aplicada en excés. En casos extrems, els símptomes poden incloure convulsions i rampes musculars. Aquestes concentracions s'utilitzen en els esprais de pebre emprats com a arma d'autodefensa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Font i Quer, Pío. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Ediciones Península, 5a. edició, Barcelona, novembre del 2003.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]