Pebrer del Brasil
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Schinus terebinthifolius Raddi |
||||||||||||||
El pebrer del Brasil o Aroeira (Schinus terebinthifolius) és un gran arbust o petit arbre perennifoli (de 7-10 m d'altura) que és originari de la Sud-amèrica subtropical i tropical, al sudest del Brasil, al nord de l'Argentina i al Paraguai.
Les branques poden apuntar cap amunt, reclinar-se o esser penjants com una liana, totes en el mateix individu. Les fulles són alternades de 10 a 22 cm de llarg, pinnades compostes amb 5-15 folíols; els folíols són aproximadament ovals (de lanceolats fins a elíptics), de 3-6 cm de llargada i de 2-3.5 cm d'amplada, i tenen marges finament dentats, un àpex que pot anar d'agut fins a arrodonit i venes groguenques. El raquis de la fulla entre els folíols és generalment (però no sempre) lleugerament alat.
La planta és dioica, amb petites flors de cinc pètals blancs amb el centre groc que neixen profusament en raïms auxiliars. La floració és entre el principi d'estiu i el principi de tardor.
El fruit és una drupa vermella i esfèrica de 4-5 mm de diàmetre, agrupada en densos raïms de centenars de baies.
N'existeixen dues varietats:
- Schinus terebinthifolius var. acutifolius. Fulles de fins a 22 cm, amb 7-15 folíols; fruit rosat.
- Schinus terebinthifolius var. terebinthifolius. Fulles de fins a 17 cm, amb 5-13 folíols; fruit vermell.
Com moltes altres espècies de la família de les Anacardiaceae, el pebroter brasiler té una saba aromàtica que pot causar reaccions cutànies en persones sensibles.
[edita] Cultiu i usos
El pebrer del Brasil és un petit arbre, molt estés com a arbre ornamental en moltes regions de Sud-amèrica pel seu fullatge i fruit decoratius. Malgrat que no és autèntic pebre, les seves baies seques són sovint venudes com a bolles de pebre rosades. Les llavors poden ser usades com a espècia usades amb moderació, donant als aliments un gust a pebre negre, però són tòxics en grans quantitats.
Plantat originalment com a arbre ornamental fora de la seva àrea nativa, el pebrer del Brasil s'ha estés molt i a hores d'ara, és considerat una espècie invasora a moltes regions subtropicals amb precipitacions moderades o elevades, incloent parcialment o totalment Austràlia, les Bahames, les Bermudes, el sud de la Xina, Cuba, Fiji, la Polinèsia francesa, Guam, Malta, les Illes Marshall, Maurici, Nova Caledònia, Nova Zelanda, l'Illa de Norfolk, Puerto Rico, l'Illa de Reunió i els Estats Units (principalment Florida i Hawaii). En àrees més seques, com Israel i el sud de Califòrnia, també hi creix però no és considerada invasora.
És mal de controlar perquè treu de les arrels si el tronc principal és tallat i els arbres produeixen molta llavor que és dispersada pels ocells.
[edita] Referències i enllaços externs
- Gogue, G. J., Hurst, C. J., & Bancroft, L. 1974. Growth inhibition by Schinus terebinthifolius. HortScience 9 (3): 301.
- US Nature Conservancy: Schinus terebinthifolius (anglès)
- Floridata.com (anglès)
- ISSG.org (anglès)
- Arboles ornamentales.com (castellà)
- http://aquat1.ifas.ufl.edu/schinus.html (anglès)
