Pecílid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pecílids
Poecilia latipinna
Girardinus microdactylus
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Cyprinodontiformes
Família: Poeciliidae
(Garman, 1895)
Gèneres

Llegiu el text

Els pecílids (Poeciliidae) són una família de peixos de l'ordre dels ciprinodontiformes, entre els quals hi ha la gambúsia.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Són peixos petits i, normalment, no ultrapassant pas els 18 cm de longitud. Cos allargat i no molt alt. Boca molt petita. L'origen de l'aleta dorsal és posterior a l'anal. Aleta caudal simètrica. Dimorfisme sexual força accentuat: els mascles són més petits que les femelles i l'aleta anal dels mascles s'ha transformat en un òrgan copulador anomenat gonopodi.[1][2] Moltes espècies posseeixen una coloració variable i una forta inclinació per les mutacions ja que n'hi ha que es creuen entre si amb gran facilitat (això ha permès als criadors crear nombroses formes ornamentals).[3]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Poden ésser ovovivípars o vivípars.[4] El gonopodi dels mascles és emprat per introduir els espermatozoides en els oviductes de la femella (hi romandran vius molt de temps i, així, la femella pot tindre diversos grups de cries sense retrobar-se amb el mascle). Els embrions es desenvolupen en els ovaris de la femella, alimentant-se del sac vitel·lí de l'ou, no tenen cap vincle amb el cos de la femella i no n'obtenen substàncies per a la seua supervivència. No es tracta doncs d'una veritable viviparitat, sinó d'una ovoviviparitat. Es reconeix generalment a les femelles gràvides per la taca de gestació fosca que es desenvolupa a la part posterior de l'abdomen, així com també pel seu volum més acusat. Quan surten del cos de la femella, els embrions -ja bastant grans- encara estan lligats a l'ou però se n'alliberen immediatament i neden.[3]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Són típicament americans d'aigua dolça (des del sud dels Estats Units fins al nord-est d'Argentina), tot i que han estat introduïts a les regions càlides d'altres continents.[2][3]

Gèneres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 109.
  2. 2,0 2,1 FishBase (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 Petrovický, Ivan, 2010?. Peces de acuario. Madrid: Tikal. Enciclopedia de la ciencia. ISBN / ISSN 9788492678303. Pàg. 280.
  4. ZipCodeZoo.com (anglès)
  5. ITIS (anglès) i (francès)
  6. Animal Diversity Web (anglès)
  7. NCBI (anglès)
  8. BioLib (anglès)
  9. The Taxonomicon (anglès)
  10. UNEP-WCMC Species Database (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J., 1994. Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons.
  • Wheeler, A., 1985. The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]