Pecíol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fulla de Rosa canina, s'aprecia el pecíol i dues estípules
El pecíol en les fulles d'olivera és molt curt

El pecíol (del llatí "petiolus", forma diminutiva de "pes", "pedis", peu, tronc d'una planta) és la cueta que uneix la làmina o limbe d'una fulla amb la base foliar d'aquesta a la tija. És absent a les fulles sèssils. Els pecíols poden tenir un apèndix laminar, que apareix a banda i banda del punt d'inserció de la fulla, anomenat cadascun d'ells estípula.

Les característiques del pecíol, i sobretot la seva presència o absència, poden ser determinants per a la identificació de la planta. Els pecíols poden ser acanalats o no i de diferents gruixos, colors i formes i poden servir per caracteritzar una espècie o una varietat.

La morfogènesi del pecíol prové del teixit embrionari anomenat hipocòtil que un cop allargat sorgeix el cotilèdon i el meristema apical. Les cèl·lules externes es converteixen en una capa epidèrmica i algunes de les cèl·lules interiors es converteixen en col·lènquimes que sostenen el recent format pecíol.

Les funcions bàsiques del pecíol són: el manteniment estructural, l'engruiximent i elongació i el transport de fluids entre la tija i el limbe de la fulla.

Les fulles que contenen pecíol se les anomena peciolades.