Peces d'escacs de Lewis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Peces d'escacs de Lewis al British Museum.

Les peces d'escacs de Lewis (o peces d'escacs d'Uig, pel nom de la badia on es trobaren) són un grup de 78 peces d'escacs del segle XII, la majoria de les quals són de vori de morsa, descobertes el 1831 a l'illa de Lewis, a les Hèbrides Exteriors, Escòcia.[1] Són un dels pocs conjunts de peces d'escacs medievals complets que han sobreviscut fins avui, tot i que no és clar si amb les peces variades existents es podria fer algun joc sencer tal com era originalment. Actualment les peces són propietat (i són exhibides) pel Museu Britànic a Londres, que en té 67, i pel Museu Reial a Edimburg, que té la resta. Hi ha hagut controvèrsia recent sobre el lloc principal més apropiat per a l'exhibició de les peces.

Origen[modifica | modifica el codi]

Les peces varen ser fetes probablement a Noruega, potser per artesans de Trondheim, al segle XII,[2] tot i que alguns becaris han suggerit uns altres orígens, també als països nòrdics.[3] (Durant aquell període les Hèbrides Exteriors, juntambent amb altres grups principals d'illes escoceses, eren governades per Noruega).[2]

Segons el Dr. Alex Woolf, director de l'Institut per a Estudis Medievals de la Universitat de St Andrews, les raons per creure que les peces d'escacs probablement venien de Trondheim inclouen: una dama trencada d'una manera similar es va trobar en una excavació del palau de l'arquebisbe (semblava que la peça es va trencar mentre s'estava fent), la presència de gent rica a Trondheim capaç de pagar artesans per fabricar unes peces de tan alta qualitat, talles similars a la catedral de Nidaros a Trondheim, l'excavació a Trondheim d'un escut format per estels similar als escuts tallats en algunes de les peces, i un rei de similar disseny trobat a l'illa d'Hitra, prop de la boca del fiord de Trondheim. Woolf sosté també que l'arnès que porten les peces d'escacs inclou reproduccions "perfectes" de la mena d'arnès típic a l'època a Noruega.[4]

Alguns historiadors creuen que les peces de Lewis foren amagades (o es varen perdre) després que ocorregués algún contratemps durant el seu transport des de Noruega fins a alguna ciutat rica de la costa est d'Irlanda, com ara Dublín. El gran nombre de peces i la seva manca de senyals d'ús poden suggerir que eren les existències d'un fabricant o comerciant a tals peces.[2] Juntament amb les peces d'escacs, també es vn trobar catorze taulers per al joc de taules i una sivella de cinturó, completament feta de vori, fent un total de 93 objectes.[5]

Una altra possibilitat, avançada pels islandesos Gudmundur G. Thorarinsson i Einar S. Einarsson, és que les peces fossin originàries d'Islàndia.[6] Els dos autors indiquen que el factor clau més important per donar orígens islandesos a les peces seria el fet que inclouen alfils, i que tals peces s'utilitzaren per primer cop a Islàndia. Tanmateix això és discutit per Woolf, que manifestava que l'ús dels alfils era originari d'Anglaterra.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Peces de Lewis
a dalt : rei, dama, alfil
al mig: cavall, torre, peó
a baix: detall de la dama
(còpies de resina)

Gairebé totes les peces de la col·lecció són talles de vori de morsa, tot i que algunes estan tallades en dents de balena. Les 78 peces consten de 8 reis, 8 dames, 16 alfil, 15 cavalls, 12 torres, i 19 peons. Tot i que hi ha 19 peons (un joc complet n'exigeix 16), tenen la gamma més gran de mides de totes les peces, cosa que suggereix que les 78 peces podrien pertànyer a com a mínim 5 conjunts diferents.[7] Totes les peces són escultures de figures humanes, excepte els peons, que són formes geomètriques més petites. Els cavallers duen llances i escuts, i estan muntats en cavalls bastant petits. Les torres representen soldats de peu, o escarcellers amb escut i espasa, quatre dels quals es mostren com a berserkers de mirada salvatge que mosseguen els seus escuts amb fúria batalladora.[8] Algunes peces tenien traces de taca vermella quan van ser trobades, cosa que per distingir els dos bàndols es feia servir el vermell i el blanc, en lloc del blanc i negre utilitzats en els escacs moderns.[4]

Els estudiosos han observat que, a l'ull modern, les peces figuratives, amb els seus ulls sortints i expressions tristes, tenen un clar caràcter còmic.[9][10] Això és especialment cert en la torre que té una mirada preocupada i en els beserkers que mosseguen els seus escuts, que han estat titllats d'"irresistiblement còmics a una audiència moderna."[11] Hom creu, tanmateix, que les expressions que actualment semblen còmiques o tristes no estaven pensades per semblar-ho, o no eren percebudes com a tal pels fabricants, que devien pretendre que aquestes imatges, en canvi, mostressin força, ferocitat o, en el cas de les reines que sostenen el cap amb una mà, "contemplació, descans i possiblement saviesa."[9]

Descoberta moderna[modifica | modifica el codi]

Les peces de Lewis foren descobertes a començaments de 1831 en un banc de sorra a Camas Uig, a la costa oest de l'illa de Lewis, a les Hèbrides Exteriors d'Escòcia. Hi ha diverses històries locals pel que fa a la seva arribada a Lewis i a la posterior descoberta moderna.

Malcolm "Sprot" Macleod, del municipi pròxim de Pennydonald descobrí el tresor sota una duna, i l'exhibí breument a la seva establia; posteriorment el va ventre al capità Roderick Ryrie.[12] La família de Malcolm Macleod va haver de marxar de Pennydonald uns quants anys més tard, quan l'àrea va ser aplanada per a fer-hi una granja a Ardroil.

Exhibició i propietat[modifica | modifica el codi]

Les peces foren exhibides per Ryrie a una reunió de la Societat d'Antiquaris d'Escòcia, l'11 d'abril de 1831. Llavors, el conjunt de peces es va dividir, i 10 d'elles foren adquirides per Kirkpatrick Sharpe i les altres (67 peces d'escacs i 14 de taules) foren adquirides en benefici del Museu Britànic a Londres.

Kirkpatrick Sharpe trobà posteriorment un altre alfil, cosa que augmentà la seva col·lecció fins a onze figures, tota la qual fou més tard venuda a Lord Londesborough. El 1888 es vengué una altra vegada, però aquesta vegada el comprador era la Societat d'antiquaris d'Escòcia, que en va fer donació al Museu Reial, a Edimburg. Les onze peces són avui en dia en exhibició al Museum of Scotland.

Les peces que van ser donades al Museu Britànic encara hi són, i moltes es poden contemplar a la Sala 42 amb els números de registre M&ME 1831, 11-1.78-159. D'altres s'han deixat a museus escocesos i a les exhibicions temporals.[2] Tota una gamma de còpies de resina o de plàstic són elements populars a les botigues de Museu.

Les peces de Lewis foren el número 5 en la llista de descobriments arqueològics britànics seleccionats per experts al Museu Britànic pel documental de la BBC de 2003 Our Top Ten Treasures presentat per Adam Hart-davis. Aparegueren a la sèrie de 2010 A History of the World in 100 Objects de la Radio 4 de la BBC, com el número 61, a la secció de "Símbols d'Estatus".

Una nova exhibició titulada "Les peces de Lewis: desemmascarades" que inclou peces provinents tant de les col·leccions del Museu d'Escòcia com de les del Museu Britànic, juntament amb altres objectes rellevants, es va fer de forma itinerant a Escòcia el 2010. L'exposició s'obria a Edimburg 21 de maig de 2010 i continuà a Aberdeen, Shetland i Stornoway.

Controvèrsia[modifica | modifica el codi]

El 2007-2008, s'encetà una disputa pel que fa al lloc més apropiat per mostrar les peces. La primera referència a l'afer sorgí a les darreries de 2007, amb crides fetes de banda de polítics del Partit Nacional Escocès (SNP) de les Illes Occidentals (notablement Annie Macdonald, Alasdair Allan i Angus Macneil) pel retorn de les peces al lloc on foren trobades. Linda Fabiani la Ministre escocesa per "Europa, Afers Exteriors, i Cultura" manifestava que "és inacceptable que només 11 peces de Lewis puguin descansar al Museu Nacional d'Escòcia mentre les altres 82 romanen al Museu Britànic a Londres". Richard Oram, professor d'Història Medieval i Mediambiental a la Universitat de Stirling, sostenia que no hi havia cap raó perquè allà hi hagués d'haver més que "una mostra" de la col·lecció recollida a Londres. Ambdós punts de vista han estat desestimats per Margaret Hodge, la Ministre d'estat britànica al "Departament de Cultura, Mitjans de Comunicació, i Esport", tot dient "és un seguit de bestieses, no és així?"[12] La societat històrica local a Uig Comann Eachdraidh Uig, que manté un museu registrat prop del lloc de descobriment (que presenta informació detallada sobre les peces d'escacs i l'ocupació nòrdica a Lewis), ha dit públicament que no té cap intenció de reclamar la propietat de les peces i que no dóna suport a demandes perquè s'enviïn a Edimburg, però donaria la benvinguda als préstecs a curt termini.[13]

L'octubre de 2009, 24 de les peces de la col·lecció de Londres i 6 de la d'Edimburg començaven una gira de 16 mesos per diverses localitats d'Escòcia. La gira es finançava en part pel Govern Escocès i Mike Russell, el Ministre de Cultura i Afers Exteriors manifestava que el Govern i el Museu Britànic havien "acceptat estar en desacord" sobre el seu destí final. Bonnie Greer, el president representant del museu deia que "absolutament" creia que la col·lecció principal hauria de romandre a Londres.[14]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Chessbase: The enigma of the Lewis chessmen
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Lloc web del British Museum.
  3. Robinson, p. 14.
  4. 4,0 4,1 4,2 McClain, Dylan Loeb (8 September 2010), Reopening History of Storied Norse Chessmen, New York Times, <http://www.nytimes.com/2010/09/09/arts/09lewis.html>. Consultat el 14 setembre 2010 (aparegut el 9 de setembre de 2010 al diari, pàgina C2 New York Times)
  5. (Robinson 2004, pàg. 5, 36, 54-55)
  6. Are the Isle of Lewis chessmen Icelandic?, <http://www.leit.is/lewis/>. Consultat el 14 setembre 2010
  7. Robinson, p. 30.
  8. Robinson, pp. 28-29.
  9. 9,0 9,1 Robinson, pp. 37-41.
  10. N. Stratford, The Lewis chessmen and the enigma of the hoard (The British Museum Press, 1997), p. 48.
  11. Robinson, p. 37.
  12. 12,0 12,1 Burnett, Allan (3 de febrer de 2008) "Stalemate". Glasgow. The Sunday Herald.
  13. Uig News, febrer de 2008
  14. Cornwell, Tim (2 October 2009) "Chessmen 'will never come home'. The Scotsman. Edinburgh.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lloc web del Museu Britànic
  • HJR Murray A History of Chess (Oxford University Press)
  • Robinson, James. The Lewis Chessmen. British Museum Press, 2004. 
  • N. Stratford, The Lewis chessmen and the enigma of the hoard (The British Museum Press, 1997)
  • Michael Taylor, The Lewis Chessmen (British Museum Publications Limited)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peces d'escacs de Lewis