Pedal d'efectes
Un pedal d'efectes (o stomp box) és un complement per a tocar la guitarra elèctrica. Consisteix en un circuit electrònic que produeix diferents efectes musicals. Sol ser albergat en una petita caixa metàl·lica, usada per músics, normalment guitarristes, encara que de vegades també per músics de altres instruments de cordes o de teclats electrònics. Aquests dispositius alteren la qualitat del so o timbre del senyal d'entrada, afegint diferents efectes al so produït.
Els pedals d'efecte han marcat un abans i un després en la producció de música amb mitjans electrònics. Molts d'ells van lligats a guitarristes mítics com Jimi Hendrix, encarregat de popularitzar el Fuzz Face i el Wah-wah. Stevie Ray Vaughan, reconegut com un gran fan del Tubescreamer o Brian May, famós per el so cridaner que li proporcionava el seu Treble Booster.
Històricament, segons la revista Guitar Player, el primer efecte en format pedal va ser el Dearmond Tremolo. Un efecte de tremolo que es caracteritzava per fer servir més elements mecànics que electrònics per a fer la "tremolor" del volum.
Els pedals d'efecte poden rebre tres classificacions generals:
Distorsió: L'efecte no varia en funció del temps, és constant. Consisteix en enriquir els harmònics de l'instrument i distorsionar la seva ona. Això es tradueix en un so brut, que segons la seva magnitud rep el nom de Overdrive, Distorsió o Fuzz. Generalment, té controls de volum, guany de distorsió i to.
Modulació: Aquests efectes provoquen variacions en funció del temps, de manera periòdica. N'hi han de molts tipus, n'hi ha que filtren harmònics periòdicament (per exemple el Phaser), d'altres que afegeixen harmònics i els fan variar d'aguts a greus (com el Chorus) i un llarg etc. Solen tenir controls de període de modulació, intensitat d'aquesta i mix entre senyal modulat i original.
Repetició: Aquests últims tenen una feina més senzilla. S'encarreguen de copiar un senyal i repetir-lo per emular l'efecte eco d'unes muntanyes o el reverberant d'una església. Segons el temps que retarden poden ser reverberacions o delays. Un exemple és el Roland Space Echo, un dels primers delays fabricats. Aquest repetia el senyal de l'instrument gravant-lo en una cinta magnètica i reproduint-lo reiterades vegades. Normalment tenen controls de quantiat de repeticions, temps de repetició i mix entre repeticions i senyal net.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedal d'efectes |
