Pedogènesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Inici de la pedogènesi en una roca calcària.

La pedogènesi (del grec πέδον, «sòl» i γένεσις, «naixement») és a la vegada un procés físic, químic i biològic que condueix a la formació d'un sòl, amb el pas del temps, a partir de l'anomenat substrat pedogenètic, un material rocós derivat d'una primera alteració de la roca mare (el material litològic originari).

La simple alteració dels minerals de les roques no és suficient per la formació d'un sòl, donat que a la simple acumulació de sediment no sotmès a la pedogènesi, s'hi ha d'afegir necessàriament la presència de matèria orgànica mesclada amb els components minerals; és indispensable perquè es desenvolupi un sòl, l'acció d'un component biològic.

Les primeres comunitats vivents i que s'instauren sobre un substrat inorgànic estan formades per organismes simples: líquens, molsa, colònies bacterianes, que exerceixen un doble efecte: d'una banda prossegueixen l'obra d'alteració química i física del substrat, de l'altra forneixen al sòl recent format amb una conjunt de substàncies orgàniques i ions minerals al qual seguiran organismes més complexos com són les plantes.

La intensitat i la tipologia dels processos pedogenètics estan determinats per la interacció dels diversos components ambientals: la roca mare, la morfologia i el clima del la zona, els organismes vivents (fins i tot l'home) i el decurs del temps; aquests components s'anomenen factors pedogenètics i, a cada instant, determinen les característiques del sòl.

La trasformació de la roca mare[modifica | modifica el codi]

Acumulació de sediments volcànics que no constitueixen un sòl des del punt de vista de la pedologia.

El primer estadi de la pedogènesi és l'alteració del material originari, sota la influència dels diversos factors físics, químics,i biològics.

El "motor" d'aquesta transformació és la condició de no haver-hi equilibri energètic entre l'estructura dels minerals (tipus de malla cristallina, estat d'oxidació) i les condicions existents a la superfície terrestre.

El procés pedogenètic s'instaura sobre el substrat pedogenètic, és a dir un cúmul de detritus derivats d'un tros de roca mare alterada i disgregada. Pot ser que aquests detritus provinguin de la roca mare in situ (substrat autòcton) o bé que sigui un (substrat al·lòcton); com a exemples d'aquest segon cas hi hauria els materials al·luvials, portats pel vent (com el loess), materials transportats per les glaceres, etc.

La transformació sobtada de la roca mare (meteorització) pot ésser de tipus físic, val a dir un simple esmicolament de la massa rocosa causada per agents físics, o bé del tipus químic, implicant una modificació de la composició química o una reorganització de l'estructura cristal·lina, que porta a la creació dels considerats minerals secundaris.

A través de la progressiva disgregació física de la roca, després d'un llarg període, s'arriba a formar sorra i llim però l'argila no es pot formar només per mitjans físics.

Tot el procés de disgregació física incrementa notablement la relació superfície/volum de la massa rocosa.

Amb l'alteració química s'ataquen els minerals de la roca i canvien o destrueixen la seva estructura cristallina i es perden elements. L'aigua hi juga un paper important i hi circula segons la permeabilitat del sòl que és funció de la textura del sòl. Els processos comprenen principalment : oxidacions/reduccions, solubilitzacions, hidratacions, hidròlisi, i quelatacions.

La transformació de la matèria orgànica[modifica | modifica el codi]

En un sòl la presència de matèria orgànica, ja sia d'origen animal o d'origen vegetal, és indispensable. El destí de la matèria orgànica pot ser la mineralització (per exemple amb alliberament de nitrats, anhídrid carbònic i aigua) o la humificació (amb producció de col·loides més o menys resistents a la degradació)

Referències i Enllaços externs[modifica | modifica el codi]