Pedra calcària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La piràmide de Keops està feta de blocs de pedra calcària
Formació calcària d'origen hidrotermal a Pamukkale, Turquia

La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO3), generalment calcita. També pot contenir petites quantitats de minerals com a argila, hematites, siderita, quars, etc., que modifiquen (de vegades sensiblement) el color i el grau de cohesió de la roca. El caràcter pràcticament monomineral de les calcàries permet reconèixer-les fàcilment gràcies a dues característiques físiques i químiques fonamentals de la calcita: és menys dura que el coure (la seva duresa en l'escala de Mohs és de 3) i reacciona amb efervescència en presència d'àcids tals com l'àcid clorhídric. Quan la roca comporta una proporció no negligible d'argila es parla de marga.[1]

Com moltes altres roques sedimentàrires, la pedra calcària està composta de grans; tanmateix la majoria dels grans de les roques calcàries són fragments esquelètics d'organismes marins com el corall o foraminífers. Altres grans carbonatats que es troben en les pedres calcàries són ooides, peloides, interclasts i extraclasts. Algunes roques calcàries no tenen grans i estan formades completament per la precipitació química de calcita o aragonita com, per exemple, el travertí.

Formació[modifica | modifica el codi]

Són molt distingibles gràcies al seu aspecte blanc. Les pedres calcàries es formen als mars càlids i poc profunds de les regions tropicals, en aquelles zones en les quals els aportaments detrítics són poc importants. Dos processos, que generalment actuen conjuntament, contribueixen a la formació de les calcàries: els processos químics i els processos biològics.

Origen químic[modifica | modifica el codi]

El carbonat de calci es dissol amb molta facilitat en aigües que contenen gas carbònic dissolt (CO2), a causa de l'alta solubilitat del bicarbonat càlcic, com a compost intermedi. Però, en canvi, en entorns en els quals aigües carregades de CO2 s'alliberen bruscament a l'atmosfera, es produeix generalment la precipitació del carbonat de calci en excés, segons la següent reacció:

Ca2+ + 2HCO
3
= CaCO3 + H2O + CO2

Aquest alliberament de CO2 es produeix, fonamentalment, en dos tipus d'entorns: al litoral quan arriben a la superfície aigües carregades de CO2 i sobre els continents quan les aigües subterrànies assoleixen la superfície.

Origen biològic[modifica | modifica el codi]

Sedimentació calcària marina actual
1: plataformes carbonatades; 2: esculls de corall.

Nombrosos organismes utilitzen el carbonat de calci per construir el seu esquelet mineral, ja que es tracta d'un de compost abundant i moltes vegades gairebé es troba en estat de saturació en les aigües superficials dels oceans i llacs (per la qual cosa és relativament fàcil induir-ne la precipitació). Després de la mort d'aquests organismes, en molts entorns es produeix l'acumulació de les restes minerals en quantitats tals que arriben a constituir sediments que són l'origen de la gran majoria de les calcàries existents.

La sedimentació calcària, actualment limitada a unes quantes regions de les marees tropicals, va ser molt més important en èpoques passades. Les calcàries que es poden observar sobre els continents es van formar en èpoques caracteritzades per tenir un clima molt més càlid que l'actual, quan no hi havia gel als pols i el nivell del mar era molt més elevat. En aquella època, àmplies zones dels continents estaven cobertes per mars epicontinentals poc profunds. En l'actualitat, les plataformes carbonatades són relativament poques (marcades amb un 1 en la imatge); els esculls de corall (marcats amb un 2) tenen un paper important en la fixació del carbonat de calci marí.

Impureses[modifica | modifica el codi]

Les principals impureses que conté la pedra calcària són els silicats, argila, fosfats, carbonat de magnesi, guix, glauconita, fluorita, òxid de ferro i magnesi, sulfats, siderita, dolomita i matèria orgànica entre altres. El color d'aquestes roques passa de blanc a negre podent ésser gris. Moltes presenten tons vermellosos, grocs, blau o verd segons el tipus o quantitat d'impureses que continguin.

Utilitats de la pedra calcària[modifica | modifica el codi]

Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua

La pedra calcària és una roca important com a reservori de petroli a causa de la seva gran porositat. Té una gran resistència a la meteorització, la qual cosa ha permès que moltes escultures i edificis de l'antiguitat tallats en calcària hagin arribat fins a l'actualitat. Tanmateix, l'acció de l'aigua de pluja i dels rius (especialment quan es troba acidulada per l'àcid carbònic) provoca la seva dissolució, creant un tipus de meteorització característica denominada carst. No obstant això, la pedra calcària és utilitzada en la construcció de construccions de roques per a obres marítimes i portuàries com espigons, esculleres i d'altres estructures d'estabilització i protecció.

La roca calcària és un component important del ciment gris usat en les construccions modernes i també pot ser usada com a component principal, juntament amb àrids, per fabricar l'antic morter de cal, pasta grassa per a creació d'estucs o lletades per "emblanquinar" (pintar) superfícies. També té molts altres usos com, per exemple, en indústria farmacèutica o pelletera. Es troba dins de la classificació de recursos naturals (RN) entre els recursos no renovables (minerals) i, dins d'aquesta classificació, en els no metàl·lics, igual que el salnitre, el guix i el sofre.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedra calcària Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.166. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 de desembre de 2014].