Pedralba

Pedralba

(En detall)
Localització
Municipi dels Serrans
Vista de Pedralba
Estat • CCAA • Província • Comarca • Partit judicial	Espanya País Valencià Província de València Serrans Llíria
Gentilici	Pedralbí, pedralbina
Predom. ling.	Castellà
Superfície	58,90 km²
Altitud	n/d (màx.:120 )
Població (2011)   • Densitat	3.011 hab. 51,12 hab/km²
Coordenades	39° 36′ 20″ N, 0° 43′ 34″ O
Distàncies	35 km de València 39 km de Xelva
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 6 PP, 4 PSPV i 1 AIP Roberto Serigó Andrés (PP)
Codi postal	46164
Festes majors	Al voltant del 17 de gener
Patró/Patrons	Sant Antoni
Agermanament	Bosmie-l'Aiguille (França)
Web	http://www.pedralba.es/

Pedralba és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Geografia

Situat en una zona de transició entre la comarca dels Serrans i la del Camp de Túria. El relleu està constituït del glacis que s'estén entre la zona litoral i les serres de l'interior, que en aquest terme apareix ja bastant accidentat per una sèrie d'elevacions que adquireixen el caràcter de veritables serres. Les altures més importants són: El Cerro Partido, la Serratilla, la Lloma del Ferrer, i el vèrtex geodèsic de tercer ordre de Parayola. En tots ells predominen els materials cretacis.

El riu Túria travessa el terme per la seva meitat, seguint una direcció NO–SE, formant una sèrie de terrasses quaternàries amb els seus al·luvions sobre els quals s'han desenvolupat terrenys d'horta. A ell afluïxen els barrancs del Cuchillo, Xiva, la Salá i la Font de la Zorra. Destaquen les fonts de la Zorra, la Teja i la Salá.

El seu mitjà climàtic és típicament clima mediterrani.

Límits

Pedralba limita amb els termes municipals de Bugarra (a la mateixa comarca), Benaguasil, Llíria i Vilamarxant (al Camp de Túria); i amb el de Xest (a la comarca de la Foia de Bunyol).

Accés

Es té accés, des de València, a través de la carretera CV-370 i també a través de la carretera CV-35 per a enllaçar amb la CV-376.

Història

Aquest terme va tenir una intensa ocupació a partir de l'Edat del Bronze, encara que pel que sembla va poder estar ja habitat abans, si els sílex i altres restes trobades en la Covacha del Salto del Lobo són de temps neolítics com algunes poques peces deixen sospitar.

La població és d'origen musulmà. Va ser conquistada pel rei Jaume I en 1237 i donada amb el seu castell a Berenguer d'Entença. Els musulmans van continuar habitant Pedralba gairebé exclusivament fins a l'any de la seva expulsió en 1609. L'església depenia de Vilamarxant, de la qual es va independitzar en 1547, tenint com annexa la de Bugarra fins a 1902.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
2.101	2.005	2.058	2.099	2.085	2.109	2.283	2.536	2.898	2.637

Economia

La seva economia és bàsicament agrícola, fonamentada en la vinya i la taronja. En la muntanya hi ha vegetació de pins, matorral i espart. La superfície llaurada està dedicada en la seva major part a la vinya. El garrofer segueix en extensió al vinyer, havent-se acrescut en els últims anys. Altres cultius són l'olivera, cereals i cítrics. En la zona de regadiu el cultiu més important és el de la ceba. La ramaderia té una importància secundària. El sector industrial tot just està desenvolupat, estant dedicat als subderivats de la vinya (vins, misteles i alcohols).

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995	Rafael Cervera	PSPV
1995 - 1999	Rafael Cervera	PSPV
1999 - 2003	Abel Garrido Andrés Marina Daúd Picó	PSPV EUPV
2003 - 2007	Abel Garrido Andrés	PSPV
2007 - 2011	Roberto Serigó Andres	PP
2011 - ara	n/d	n/d

Monuments

Façana de l'església

• Església de la Concepció. Del segle XVIII, és el monument més important de Pedralba. Pertanyent al Barroc tardà, és destacable el seu Altar Major, així com la seva peculiar façana.
• Casa de la Cultura. Situada en el lloc que va ocupar l'antiga mesquita àrab, de la qual conserva la torre, i abans, es va situar una església cristiana, l'estructura arquitectònica de la qual manté.
• Ermita de la Verge de Luján. És de construcció moderna, estant actualment inacabada. La imatge que presideix l'ermita va ser portada des de l'Argentina, i l'edifici es troba situat en el Alto del Puente, mirador natural des d'on es contempla una esplèndida panoràmica del poble al costat del riu.
• La Torreta. Creu-monument que s'alça a la part alta d'un pujol.

Cultura

• Museu d'Art Modern Pedralba 2000. És un interessant recinte on admirar les obres més recents de l'art espanyol i europeu, amb artistes com Canogar, Anzo, Feito, Sempere, Mompó, etc. i està situat en una antiga casa de rural totalment reformada.

• Música. Possiblement siga una de les manifestacions artístiques que més caracteritza a Pedralba. La seva banda de música, "La Popular" i la seva còmica xaranga "La Democràtica" i ens dóna a entendre del gran interès per la música i del gran art que caracteritza a aquestes històriques societats musicals.

Festes locals

• Festes Patronals. Se celebren durant una setmana, al voltant del 17 de gener, en honor a Sant Antoni. Tenen lloc actes religiosos (missa i processó), benedicció d'animals, fogueres, sopars populars, bous al carrer i revetlles.
• Festes d'estiu. Se celebren la primera setmana d'agost i s'organitzen bous al carrer, actes culturals, revetlles, competicions esportives, etc.

Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.