Pedrinyà (la Pera)

Plantilla:Infotaula geografia políticaPedrinyà
Imatge
Sant Andreu de Pedrinyà

Localització
Map
 42° 00′ 34″ N, 2° 57′ 53″ E / 42.0095°N,2.96481°E / 42.0095; 2.96481
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaBaix Empordà
Municipila Pera Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud97 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17130000100 Modifica el valor a Wikidata

No s'ha de confondre amb Pedrinyà (Crespià).

El veïnat de Pedrinyà pertany al municipi de la Pera i té 20 habitants. Com a part del veïnat, hi ha l'església de Sant Andreu de Pedrinyà que és la que ha donat nom al poble.[1]

Antigament havia tingut la categoria de parròquia i fins a la dècada del 1940 va tenir sacerdot propi, el qual, a més de Pedrinyà, també tenia cura de l'església de Santa Victòria de Millàs. El mosen Esteve Soy, que va ser l'últim sacerdot resident a Pedrinyà, morí l'any 1957.

Història[modifica]

El document més antic que esmenta el nom del poble data de l'any 971 i l'anomena Petrinianus.[2]

L'any 1064 ve citat amb la forma Parochia sancti Andree de Petriniano[3] en el testament del capíscol Ponç, que també era paborde de l'església de Sant Martí Sacosta de Girona.

Pels anys 1279 i 1280, els delmes que satisfeien els parroquians es destinaven a l'obra de l'església: Pro fabrica de Petriniano (Rius, Decima, p. 72 i p. 100). El llibre verd dels feus de l'arxiu diocesà de Girona, compost l'any 1362, l'anomena Parocia de sancti Andree de Petriniano.[4]

Segons l'etimologista Antoni Griera i Gaja, el nom del poble prové d'una persona romana Petrinianus, la qual cosa significaria que en l'època del domini romà algun personatge amb aquell nom va instal·lar-se en el terme del poble i hi feu la primera colonització.

Quan a mitjan del segle onzè es va construir el castell termenat de Púbol, aquest comprengué en el seu terme els pobles de Cassà de Pelràs, La Pera i Pedrinyà. Pedrinyà va caure dins de l'òrbita dels barons de Púbol. Això va durar fins a les darreries del segle catorzè en què els tres pobles satèl·lits van redimir-se de l'autoritat del baró, que era Jaspert de Campllong, i van esdevenir súbdits directes de la corona.

En el segle xiv Pedrinyà figura encara com a parròquia; més endavant fou agregada a Sant Isidor de La Pera.

Activitats festives[modifica]

A banda de les activitats pròpies del municipi de La Pera, a Pedrinyà s'organitzen un seguit d'actes impulsats pels veïns:

  • Per la Pasqua Granada, o Pentecosta, s'ornamenta l'església i els voltants amb una exposició floral, impulsada per Montserrat Llenas Llausàs, filla de l'il·lustre Joan Llenas Colom.
  • Pels voltants del Dia de Sant Andreu, concretament el darrer diumenge de novembre, se celebra la festa major del poble.

Patrimoni[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedrinyà
  1. «Pedrinyà». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 21 juny 2023].
  2. Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España. vol. XV. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850, pàg. 259. 
  3. Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España. vol. XII. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850, pàg. 303 [Consulta: 6 agost 2012]. 
  4. «Pedrinyà». Ajuntament de La Pera. [Consulta: 21 juny 2023].