Pedro Cantero Cuadrado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPedro Cantero Cuadrado

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 febrer 1902 Modifica el valor a Wikidata
Carrión de los Condes (província de Palència) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1978 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe emèrit de Saragossa
3 juny 1977 – 19 desembre 1978
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
97è Arquebisbe de Saragossa
20 maig 1964 – 3 juny 1977
← Casimiro Morcillo González – Elías Yanes Álvarez →
1r Bisbe de Huelva
22 octubre 1953 – 20 maig 1964 – José María García Lahiguera →
Bisbe de Barbastre
19 desembre 1951 – 22 octubre 1953
← Arturo Tabera Araoz – Segundo Garcia de Sierra y Méndez →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaFranquisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Pontifícia de Comillas
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic romà (1952–), prevere catòlic de ritu romà (1926–), clergue catòlic romà, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióLeopoldo Eijo y Garay Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pedro Cantero Cuadrado (Carrión de los Condes, 3 de febrer de 1902 - Saragossa, 19 de desembre de 1978) va ser un religiós espanyol, notable per arribar a ser Bisbe de Barbastre, de Huelva i Arquebisbe de Saragossa.

Biografia[modifica]

Destacat estudiant, es va doctorar en dret per la Universitat de Madrid i va ser ordenat sacerdot en 1926.[1] Durant la Guerra Civil Espanyola es va significar en el bàndol nacional com a capellà de cavalleria.[2] Després de la guerra, va participar en Auxili Social, òrgan vinculat a la Falange Espanyola. Eclesiàsticament, va començar una prometedora carrera com a Bisbe de Barbastre en 1952, sent en 1954 promogut a la més important seu episcopal de Huelva. En 1964, va ser nomenat arquebisbe de Saragossa.

Com a tal, va ser una influent personalitat, sent nomenat en 1967 procurador de les Corts Franquistes per designació directa de Francisco Franco. Va ser un destacat conservador, que va tractar d'ofegar els vessants més obreristes de l'Església.[3] En 1973, com a degà dels representants episcopals en corts va ser elegit membre del Consell del Regne.[4] Es va significar per enfrontar-se als sacerdots de tendències més progressistes de la seva parròquia arran de la deposició del rector de Favara de Matarranya en 1974.[5] A la mort de Franco en 1975 va ser membre del Consell de Regència, però la seva mala salut li va obligar a deixar els seus càrrecs en 1977.[2]

Va morir a Madrid el 19 de desembre de 1978 després de diversos anys de complicacions cardíaques.[6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedro Cantero Cuadrado
  1. ↑ «Doctor Cantero Cuadrado». Huelvainformación.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Cantero Cuadrado, Pedro». Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 5 novembre 2014].
  3. ↑ «Curas que osaron encararse a Franco». Redes Cristianas. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 5 novembre 2014].
  4. ↑ «Franco presidió el juramento de los tres nuevos consejeros del Reino». Archivo Linz de la Transición Española.
  5. ↑ «La Iglesia que resistió al franquismo».
  6. ↑ «Murió el arzobispo Cantero Cuadrado». El País.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pedro_Cantero_Cuadrado&oldid=31332870»